Arts escèniques

Crítica

teatre

Rigola, l’unicorn

Àlex Rigola exposa els fets con­tras­tats per l’escrip­tor jugant a tea­tre docu­ment, però no ho és, perquè la forma no és neu­tra. Rigola (amb el seu equip d’intèrprets) ha trans­for­mat aquesta Ana­to­mia d’un ins­tant en una mena de bou­tade perquè ser­veix la trama amb els actors guar­nits d’uni­corn; perquè fa que l’actriu escali la paret del fons, per evi­den­ciar la capa­ci­tat de trepa del pre­si­dent que va fer el salt ortal de fran­quisme a democràcia, i perquè el rei emèrit pre­si­deix com a con­vi­dat de pedra.

La tesi de Cer­cas revela la sole­dat i el coratge de Suárez (a punt de ser des­tituït per una moció de cen­sura), així com del vice­pre­si­dent i mili­tar Gutiérrez Mellado i el comu­nista San­ti­ago Car­ri­llo, que sabien que vivien les seves últi­mes hores de polítics. Són els tres que no obe­ei­xen les ordres de Tejero d’esti­rar-se a terra. Con­ti­nuen asse­guts o mirant de des­ba­ra­tar el cop d’estat (i que pro­vo­quen una ràfega de trets que, sen­tits per la SER, con­vi­da­ven a pen­sar en una matança).

Els 40 anys del cop d’estat poden ser un motiu per recu­pe­rar un epi­sodi que molts joves des­co­nei­xen i que, cer­ta­ment, expli­cat amb tots els ets i uts es com­prova que va fallar per la mateixa inep­ti­tud dels col­pis­tes, en bona part. Rigola ho res­cata per posar en evidència el rei emèrit. No és casual. Es diu que el 23-F va afer­mar la monar­quia; ara es com­prova fins a quin punt va ser ambigu i com conei­xia part de la cons­pi­ració i va per­me­tre que anés crei­xent. És un blanc fàcil. Les pre­gun­tes que es pro­jec­ten al fons només per­se­guei­xen la monar­quia. La lli­ber­tat d’expressió per­met aquesta pan­to­mima, però la pro­ducció hau­ria pogut plan­te­jar pre­gun­tes sobre la democràcia arra­co­nada, que van collar a par­tir de lla­vors (amb nor­mes com la Loapa i l’entrada a l’OTAN, per exem­ple, i ja no par­lem de l’actu­a­li­tat de l’1-O). No ho fa. No és indis­pen­sa­ble per a la trama, però des­a­pro­fita l’ocasió de fer-hi referència. Un uni­corn té banya per defen­sar-se.

23F, anatomia d’un instant
Direcció i dramatúrgia: Àlex Rigola
Intèrprets: Enric Auquer, Pep Cruz, Xavi Sáez, Roser Vilajosana
Dissabte, 17 d’abril (fins al 2 de maig) al Lliure de Gràcia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia