Curació

“Es pre­veu que el 2025 nevarà per dar­rera vegada a Europa”, anun­cia un rètol al final de la nova pel·lícula de la polo­nesa Mal­gor­zata Szu­mowska, que l’ha co-diri­gida amb el direc­tor de foto­gra­fia Mic­hal Englert, el seu col·labo­ra­dor habi­tual en la cons­trucció d’una fil­mo­gra­fia sobre­tot rodada a Polònia, però també a França i Irlanda, que aborda temes soci­al­ment ama­gats (la pros­ti­tució juve­nil a Elles, l’anorèxia a Cuerpo, la sexu­a­li­tat d’un capellà catòlic a Amarás al prójimo, etc), amb més volun­tat de des­as­sos­se­gar que de mora­lit­zar. Nunca vol­verá a nevar, de fet, ja és un títol apo­calíptic per a un film que, a banda de les pre­vi­si­ons pel que fa al canvi climàtic, apunta un males­tar a través d’un barri resi­den­cial d’una ciu­tat polo­nesa: la soli­tud, la inco­mu­ni­cació, la malal­tia, els pre­ju­di­cis con­tra els immi­grants, l’auto­ri­ta­risme de part d’aquesta soci­e­tat. Tan­ma­teix, la neu s’hi fa pre­sent per sug­ge­rir la presència espi­ri­tual d’una mena d’àngel que ha trans­for­mat la vida dels seus habi­tants.

Qui és Zhe­nia, el mas­sat­gista pode­ro­sa­ment encar­nat per Alec Utgoff? Ori­gi­nari d’un poble pròxim a Txernòbil, va de casa en casa d’aquest barri luxós i fred (de fet, el deco­rat d’un sol car­rer) trans­por­tant una lli­tera. Con­tra­ri­ant els supòsits, no és por­ta­dor de res tòxic, sinó que té unes capa­ci­tats cura­ti­ves, tant físiques com men­tals, que apor­ten benes­tar als cli­ents. També té poders hipnòtics. I pro­voca desig, però sense efec­tes des­truc­tius.

Decan­tat cap al fantàstic en una atmos­fera rea­lista, el film trans­corre pau­sa­da­ment amb imat­ges ele­gants men­tre con­vida a pen­sar sobre el sim­bo­lisme d’un per­so­natge con­dem­nat a des­a­parèixer en un país amb lleis d’estran­ge­ria impla­ca­bles.