Un gran tresor

Tres anys després d’ini­ciar la seva odis­sea espa­cial (Ballant damunt la lluna, 2018), The Pen­guins-Reg­gae per Xics fan un salt a l’oceà per con­ti­nuar les seves aven­tu­res musi­cals, a Qua­dern de bitàcola, el seu cinquè disc, que van pre­sen­tar diu­menge amb una doble sessió de matí-mig­dia a l’Audi­tori de l’Ate­neu de Banyo­les, ple per dupli­cat a l’última jor­nada del fes­ti­val (a)phònica. Aquest con­cert, que es va gra­var en vídeo per mos­trar el nou espec­ta­cle de la banda als pro­gra­ma­dors que assis­tei­xin al Mer­cat de la Música Viva de Vic, és un (altre) pro­digi d’ima­gi­nació, ritme, diversió i divul­gació musi­cal, per part d’un dels grups que més han fet per difon­dre el gran lle­gat de la música jamai­cana a Cata­lu­nya durant l’última dècada.

Els deu mem­bres de The Pen­guins són ara la sin­gu­lar tri­pu­lació del vai­xell Calypso –un home­natge al gran oceanògraf Jac­ques Cous­teau–, que par­teix des de Port Royal, Jamaica, per fer un viatge en què rebran a bord per­so­na­li­tats tan impor­tants com ara el Gri­pau Blau i aca­ba­ran arri­bant a l’Antàrtida, on des­co­bri­ran que el canvi climàtic està des­fent el gel i, de pas, les nos­tres espe­ran­ces de futur com a espècie, si no ens posem les piles en matèria ambi­en­tal i dei­xem de llençar escom­bra­ries al mar. El con­cert dura poc més d’una hora i l’espec­ta­cle és tan tre­pi­dant que, a ritme de reg­gae, ska, dan­ce­hall, calypso i altres rit­mes jamai­cans i anti­llans, les cançons i les històries es van suc­ceint d’una manera tan fluïda que tots els espec­ta­dors, grans i petits, aca­ben ballant en el reduït espai que actu­al­ment dei­xen les buta­ques. En rea­li­tat, el gran tre­sor que ens des­co­breix la tri­pu­lació del Calypso són les cançons, les pròpies – El viatge , L’ska de les hores, Tinc un mos­tre sota el llit– i les adap­ta­ci­ons de cançons tra­di­ci­o­nals –Jo n’he vist un moix, Bar­ba­bum, La gata i el beli­tre–, tot sovint pre­nent com a base cançons de grups jamai­cans dels anys sei­xanta i setanta, de manera que sovint et venen mol­tes ganes d’anar a des­co­brir també l’ori­gi­nal.

Res­pecte a la tri­pu­lació que va arri­bar a la lluna, l’actual for­mació del grup inclou dos can­vis: una secció de vent mixta, amb Alba Pujols (trombó) i Neus Aranda (trom­peta) i la recent incor­po­ració del can­tant i show­man Pol Car­dona, amb una gran veu –també per can­tar hava­ne­res, amb el moca­dor pre­cep­tiu a la mà– i una impo­nent presència escènica que recorda el capità Had­dock de Tintín, l’altre gran home­nat­jat de Qua­dern de bitàcola , que és també un còmic i un diari de nave­gació.