Tots els sentits

El Grec s'ha consolidat com una de les plataformes que amb més fermesa aposten per la difusió de la cobla contemporània. Les seves propostes van més enllà del mer encadenament de peces que tant s'estila en el circuït habitual per substituir-lo per un patró en què el programa és una obra en si mateix. La Cobla Sant Jordi és una experta en aquests viaranys, herència directa de Jordi León que la formació instrumental ha sublimat en propostes com la que va oferir dijous.

Que el director de La Principal de la Bisbal se situés davant de la Sant Jordi no deixava de tenir un punt de sana morbositat entre els incondicionals, però, més enllà de la frivolitat, des d'un punt de vista estètic es feia molt interessant copsar la relectura d'un repertori tan emotiu com el de Francesc Cassú dirigit per ell mateix davant de la noblesa de so de la Sant Jordi. El disseny de la primera part, que intercalava els misteris espirituals i sonors de Serra, Bernat, Acuña i Vilà i Gandol, va actuar com un preàmbul excepcional per realçar el monogràfic Cassú de la segona part. Amb la seva batuta, en els poemes simfònics en forma de sardana Aurora promesa i Plenitud va emergir com mai la part més sensible de la seva creativitat, de la mateixa manera que el seu esperit més ponderament geniüt va lluir abassegadorament en la fantasia Akelarre gràcies a l'elegància del metall i els tocs de genialitat dels solistes de la fusta, entre els quals l'emotiva delicadesa del tible de Marc Timón. Començar aquesta explosió de sensibilitat amb la suite Amb els cinc sentits feia presagiar que tots els sentits serien pocs en una nit memorable.