«Hem notat que la nova música creix entre els joves»

—«En realitat, aquest grup naix com a filial d'un altre conegut com a Bakanal, un interessant grup de metal que porta una trajectòria ben definida. Tot començà quan li van demanar a l'Andreu que fes una base per a rapejar i aquesta proposta va donar pas a una altra i a una tercera i quarta més. Seguidament van acudir la resta del grup i es vam definir com a Rapsodes».

—«Trobem que és molt i molt interessant comunicar en valencià i, a més d'això, tal i com ho fem nosaltres en format rap. Aquest estil permet dir moltes coses degut a la seua rapidesa i al seu format. No hi ha millor manera de dir coses que amb la teua pròpia llengua. Hi ha molts matisos culturals i de l'entorn, que si no es comunica en valencià no s'entenen. Nosaltres som de la comarca de Camp de Túria i a les nostres lletres es nota d'on som, vulguem que no. De cara al públic hi ha molta gent que pel fet de cantar en valencià, es troben més receptius. Nosaltres estem molt contents perquè notem que arribem a molta gent que ni tan sols escolta rap habitualment i això ens agrada molt».

—«Aquest és un invent nostre d'un gènere musical, a fi de crear un poc d'interés i intentar matisar el tipus de hip-hop que fem. Nosaltres hem pensat que aquest invent ens defineix i ens qualifica clarament».

—«No; en principi no, encara que sempre hi haurà algú que no entendrà alguna paraula en concret per tractar-se d'algun localisme, però en general, aquell que parla valencià o català, l'ha d'entendre tot».

—«Moltes coses. No hi ha una idea única. Pensa que no som un grup pamfletari, però sabem sobre la quantitat de coses de les que ens hem de queixar. Rapsodes tracta de la vida en general, de nosaltres mateix i de tot allò que ens envolta i procurem aplicar-li un pessic d'humor a tot allò que fem. És això el que ens diferencia; l'actitud positiva davant de les coses».

—«Sí; molta. Des que vam començar fins ara, notem que la gent jove està per aquest tipus de fer música i això ens encoratja. Pensa que des que vam nàixer fins ara, ja hem fet més de 150 concerts. Això suposa que, cada any, muntem mig centenar de bolos i això diu molt del creixement del grup i de l'acceptació entre la gent que s'hi acosta. Cada vegada més, notem que augmenta la colla de gent que ens segueix i també ho hem comprovat a les xarxes socials d'Internet. A molt, molt joves (a partir dels quatre o cinc anys) els hi encanta el treball que fem a Rapsodes. Ens ho diuen els seus pares, alguns dels quals són amics nostres».

—«Hem notat molta diferència al Nord del mapa lingüístic, tot i que cal afegir que també al País Valencià les hi ha segons el grau de consciencia lingüística. Al Nord, notes un caràcter i una altra manera de fer les coses a nivell de música. Per una banda la indústria està més avançada però he de dir que Rapsodes també agrada molt a Catalunya i ens fa una acollida genial perquè nosaltres a més de fer rap, fem espectacle i eixa manera de fer, resulta més oberta. Nosaltres tenim un directe molt bo i això és nota quan es fan concerts i ens trobem amb altres grups».

—«El títol original és Contes per versos, però la veritat és que buscàvem un doble sentit i trobem que l'hem aconseguit. Hi ha cançons que tenen com un personatge que conta un conte i d'altres que disposen de lletres un poc perverses, que procuren posar el dit a la nafra. En realitat, aquest primer treball té allò bonic de la innocència del conte i allò punyent de la crítica incisiva».

—«Sí, sí, clar que ho hem notat. Hem notat que s'hem professionalitzat una miqueta més. Rapsodes és el primer grup que ha començat a funcionar amb una dinàmica continuada i ens ha possibilitat que la vida d'alguns de nosaltres haja canviat positivament per poder viure d'allò que ens interessa. El grup ha crescut molt durant el darrer lustre, gràcies a la boníssima relació que tenim tots els components. En contra del que es puga pensar que amb el rodatge, la relació humana es deteriora, en el nostre cas, el nivell de confiança ha anat a més.

—«Dissortadament, de Rapsodes no vivim ningú. Tots nosaltres compaginem amb els nostres treballs habituals. Hui en dia, viure de la música i més cantant en valencià, hi ha ben pocs grups que ho puguen fer. Més encara quan l'administració pública la tenim d'esquena i quan la televisió valenciana desconeix aquesta realitat de la gran quantitat de grups musicals existents al País Valencià».