Els rastres que, avui, falten a Tàrrega

Entenent que estem en temps de pandèmia hi ha situacions que avui no es repeteixen. Com la demanda “cul a terra” als del davant que tapen la visibilitat en una plaça en pendent. Avui, totes les actuacions del programa tenen el públic acotat i, sovint, assegut en cadires. La mascareta i el gel van de bracet, com en tots els teatres de Catalunya. No és un caprici aquesta rigorositat si volem demostrar que la cultura és segura. De més baixa intensitat, sense públic espontani, molts espectadors han preferit esperar. Tàrrega és viva i resilient però li falta aquell soroll de festa. L’espai de descans per a programadors, avui, és per a vacunació. I a l’emblemàtic per a artistes, programadors i premsa xirucaires (de molta gana i menys pressupost) no tenim el nostre Moby Dick. Rastres que esperem tornin el 2022. Una fira sense el restaurant de sempre te un altre regust. Enguany li falta gasosa al migdia. Una abraçada a tota la família.