Els rastres que, avui, falten a Tàrrega

Ente­nent que estem en temps de pandèmia hi ha situ­a­ci­ons que avui no es repe­tei­xen. Com la demanda “cul a terra” als del davant que tapen la visi­bi­li­tat en una plaça en pen­dent. Avui, totes les actu­a­ci­ons del pro­grama tenen el públic aco­tat i, sovint, asse­gut en cadi­res. La mas­ca­reta i el gel van de bra­cet, com en tots els tea­tres de Cata­lu­nya. No és un caprici aquesta rigo­ro­si­tat si volem demos­trar que la cul­tura és segura. De més baixa inten­si­tat, sense públic espon­tani, molts espec­ta­dors han pre­fe­rit espe­rar. Tàrrega és viva i resi­li­ent però li falta aquell soroll de festa. L’espai de des­cans per a pro­gra­ma­dors, avui, és per a vacu­nació. I a l’emblemàtic per a artis­tes, pro­gra­ma­dors i premsa xiru­cai­res (de molta gana i menys pres­su­post) no tenim el nos­tre Moby Dick. Ras­tres que espe­rem tor­nin el 2022. Una fira sense el res­tau­rant de sem­pre te un altre regust. Enguany li falta gasosa al mig­dia. Una abraçada a tota la família.