Talent insular a Vic

Després d’una voluntariosa edició, l’any passat, amb tota l’activitat professional on line i alguns concerts més aviat de resistència en espais oberts, el Mercat de Música Viva de Vic s’està retrobant aquests dies amb els primers serrells de normalitat. Res, encara, de concerts a peu dret, tot i que aquesta és ja una de les principals urgències del sector, però estrenes com les d’El Petit de Cal Eril dimecres o Roger Mas i Anna Ferrer ahir, de primer ordre, i una activitat entre professionals –prop de 600, segons l’organització– prou destacable, poden començar a presagiar, per fi, temps una mica millors.

Pot agradar més o menys la proposta, però té força valor l’aposta de la direcció artística del Mercat, tàndem format per Marc Lloret i Oriol Roca, d’inaugurar oficialment dimecres la 33a edició de la fira amb una proposta tan poc convencional com la de Jansky, un duo electrònic integrat per la poeta Laia Malo i el productor Jaume Reus, que va presentar una suite creada a partir de sons d’insectes enregistrats a Mallorca, que és d’on provenen, premiada el mes d’abril passat en uns guardons als millors enregistraments que organitza la BBC. Insecta Dance Music, nom de l’invent, va ser la primera advertència, aquests dies a Vic, de l’efervescència creativa que hi torna a haver, si és que ha deixat d’haver-n’hi mai, a les Illes, reflectida ahir també amb les actuacions d’Alanaire, un grup de pop amb lleugeres textures electròniques i probablement influït per Radiohead, integrat per dos germans –Laura i Pau Serra– i que ja ha rebut l’aval de Joan Miquel Oliver, que a començaments d’any els va produir el seu primer EP, i la menorquina Anna Ferrer, que, sense fer gaire soroll, s’està revelant, pas a pas, com un dels talents més prometedors i atrevits del folk més heterodox dels Països Catalans. Si amb Tel·lúria (2017) ja ens va fer imaginar com deuria ser veure Maria del Mar Bonet abans de desembarcar a Barcelona en la dècada dels seixanta i, amb Krönia incorporava l’electrònica en el seu discurs, a Parenòstic, l’espectacle, dirigit per Niño de Elche, que va presentar ahir, a mig matí, a Vic, combina tonades de feina de la seva terra amb punts de vista rabiosament moderns.

Entrades exhaurides, d’altra banda, per veure, dimecres a la nit, El Petit de Cal Eril, que, amb un desplegament de llums led ideat per l’artista lumínic David Giribet i el seu quintet (difícil, una vegada més, no destacar la feina del guitarrista Jordi Matas, cervell a l’ombra d’això que se n’ha dit “pop metafísic” i productor en qui més d’un músic veterà hauria de començar a pensar) va defensar un disc nou –N.S.C.A.L.H.– tan juganer com sempre i nodrit de reflexions existencialistes sobre el pas del temps, processadors de veu Vocoder, teclats que podrien ser els d’un telefilm dels anys vuitanta i cops d’efecte sonors que, amb tot plegat, articulen un univers únic.

Finalment, i tot i que definitivament no van néixer per tenir al davant un públic en cadires, The Excitements, el grup català de soul amb més carrera internacional, va fer evident que no s’ha ressentit d’una baixa que podria haver estat traumàtica, la de l’explosiva cantant Koko-Jean Davis, i va revelar-se, aquesta vegada amb la francosomali Kiss San al capdavant, com una formació precisa i entregada tot i no haver tingut l’oportunitat de tocar durant l’últim any.