Arts escèniques

L’APUNT

Rebentar la platea de saldo, mal inici

La decisió dels teatres públics d’abaixar els preus de determinades entrades fins a 10 euros, per celebrar el retorn del 100% de l’aforament no ha caigut gens bé. El sector, que ha anat a l’una des de la demanda del 2% del pressupost (pocs dies abans de l’esclat de la pandèmia), s’ha desajustat. Per aquesta iniciativa, els teatres privats parlen de competència deslleial. En el privat, rebaixar preus implica empobrir la companyia (si van a taquilla) o bé la productora (que esperava l’aforament del 100% des del setembre). Per sort, la campanya s’acaba el 31 d’aquest mes i només s’ofereix el 30% alliberat. El TNC va rebaixar preus fa una dècada, i es va revelar com un sistema ineficaç de captar més ingressos. I, a més, que genera un greuge amb el públic fidel que havia comprat anteriorment. En la precarietat, sempre hi ha puces.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

literatura

El nou segell Tres Portals editarà llibres d’interès espiritual i literari

barcelona
societat

XXIX Mostra de Teatre d’Instituts Públics de la demarcació de Girona

blanes
art

Els artistes catalans de tots els temps, junts en un diccionari en línia

barcelona
Cultura

Pas endavant pel futur Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà

Montblanc
ART

El Festival Vadart torna amb més art, música i enologia

Vilajuïga
Bernat Salvà
Periodista i escriptor

“Un llibre de viatges pot tenir la complexitat de la vida mateixa”

Barcelona

Torna el boomerang, l’espai musical inclusiu a la Mirona

salt
música

Eduard Costa publica l’enèrgic ‘Ben amunt’, el primer disc signat amb el seu nom

sant pol de mar
Novetat editorial

Jaume Planas dissecciona la fauna local d’un barri com n’hi ha tants

blanes