“Qui guanya escriu la història”

L’any 2017, estava escrivint un llibre sobre la meva vida empresarial, que, precisament, he enllestit fa poc. Quan hi treballava, em va sortir el nom del pare i vaig considerar que, abans del meu llibre, calia primer fer el seu, té una lògica de continuïtat.

Sí, tenia una necessitat d’explicar què havia passat a la família, on, en certs moments, hi ha hagut un cert neguit de saber més coses. Els perdedors de la Guerra Civil Espanyola han estat morts de por durant molts anys.

Que la història que hem après és la història dels vencedors. Qui guanya escriu la història i aquests no han explicat la veritat.

Sí, van ser anys terribles.

Per sort o per desgràcia, el capellà del poble m’insultava cada vegada que ens creuàvem pel carrer, em deia “salvatge” i m’amenaçava dient-me que, quan fos gran, no em faria cap certificat per treballar.

Sí, fam. Ja ho pots explicar dues-centes vegades, però, si no has passat mai fam és impossible transmetre la sensació que es té, sobretot si s’és un nen. Un dia, quan passava pel davant d’una casa, a Cervià, una veïna em va donar un moniato cuit, va ser una gran festa, va ser com el dia de Nadal.

Era l’únic dia que el podíem anar a abraçar, també el de la Mare de Déu de la Mercè, patrona dels presos. Passaves molta fred, perquè havíem d’estar-nos al pati, a cel obert.

Que era una persona molt empàtica i que el va ajudar la seva intel·ligència i empenta.

Sí, i ha servit per posar llum a molts anys de foscor i una crida a mantenir els valors del pare en la seva lluita per la llibertat.