Fa olor d’esperit nadalenc

Fa dies que s’ensuma l’esperit nadalenc, també als escenaris gironins, on aquest cap de setmana han coincidit dos espectacles musicals que conviden a engrescar els ànims per rebre les festes ja properes. Són dos concerts diferents en essència i repertori, però que tenen algunes coses en comú: en tots dos, hi ha implicats músics de proximitat, amb una professionalitat impressionant que dona com a resultat uns espectacles de gran nivell musical i escènic. Un dels projectes tot just està començant a rodar, el de Joan Garrido & The Global Band; l’altre està més que rodat, el d’El Pot Petit.

Divendres al vespre, va tenir lloc l’esperada estrena, a l’Auditori de Girona, del primer disc del cantant mallorquí Joan Garrido amb The Global Band, una big band amb vents i cordes, i amb una alta participació de músics gironins –entre ells, el saxofonista Xavi Molina, el contrabaixista Lluís Subiranas i el bateria Rafel Rostey– i la direcció i el piano de l’inquiet Francesc Cassú, batuta de La Principal de la Bisbal. Estrena esperada, perquè estava prevista per al Nadal passat i la pandèmia va trastocar els plans inicials. A més, estem parlant d’un disc 100% nadalenc, Christmas songs 4 new times (Música Global), amb un repertori de nadales clàssiques anglosaxones passades pel filtre del swing i una jove i valent veu de crooner, que per raons òbvies queda acotat al temps que va de l’Advent fins a Reis. Però per anar expandint el seu marc d’acció i trobar el seu lloc en la indústria musical, Joan Garrido ja té nous projectes en perspectiva, amb la Global Band –un nou disc per al 2022, de què, en el concert, va avançar dues versions, de You give me something de James Morrison i de l’estàndard Over the rainbow– i també amb altres formats, més reduïts i més pop: també en va oferir un petit i interessant tast, acústic i en català, només amb la seva guitarra. Però, en essència, va ser un concert de nadales swing, en què no van faltar Let it snow, White Christmas, Santa Claus is comming to town, All I want for Christmas is you, Silent night i una divertida Rudolph the red nosed reindeer, que Garrido va cantar en duet amb Miki Núñez, amic seu des que tots dos van passar per Operación Triunfo: una prova superada amb l’elegància, el ritme i l’humor que desprenien Sinatra i els seus col·legues del Rat Pack. La vetllada es va completar amb Els àngels, la preciosa relectura de l’èxit de Robbie Williams que Garrido i la Global han gravat per a l’últim disc de La Marató.

Unes hores després, El Pot Petit oferia, dissabte al matí, el primer dels seus tres concerts de la jornada al Teatre Municipal de Girona –en total, acabaran sent vuit sessions fins dilluns, amb plens gairebé totals–, dins del festival Temporada Alta. L’espectacle es titula És Nadal a dins El Pot Petit, i la seva colla d’emblemàtics animalons –el cuc poruc, el drac Rac, la formiga rockera i l’imprescindible lleó vergonyós, tots ells aspirants al nou bestiari català–, sense oblidar les intrèpides pirates, comparteixen protagonisme amb el Nadal en petites dosis: unes estrelles lluminoses a l’escenari, la delicada El Nadal ja és aquí a mig concert i, com a cloenda, un popurri de nadales tradicionals catalanes, després d’haver fet conya sobre la influència de les nadales americanes, a través de Mariah Carey i, justament, All I want for Christmas... També quan va arribar l’hora dels pirates, en Pau es va llançar a recitar Con diez cañones por banda... d’Espronceda, per argumentar tot seguir que era el 25% en castellà. Com és habitual, la Melmelada Band va demostrar que ho pot tocar absolutament tot, rock, swing, reggae i batucades, amb una prestància que honora la no sempre prou reconeguda vàlua de la música familiar.