Una sensació de fracàs

Qualsevol relació de parella que s’acaba (deixem de banda, en tot cas, aquelles en què un membre exerceix una violència contra l’altre) pot comportar i arrossegar una sensació compartida de fracàs, fins i tot en qui, si les coses han passat així, s’ha volgut separar. Què van fer malament? Quan es van començar a esquinçar fins a arribar a la trencadissa?

Seguint la línia de l’autoficció de Family tour (2013), tot i que en aquest cas una actriu (Núria Gago) la suplanta en el seu periple familiar després d’una llarga estada a Mèxic, Liliana Torres (Vic, 1980) pregunta ¿Qué hicimos mal? als seus tres antics companys (així ho hem de suposar) en un moment (almenys tal com se’ns relata) en què viu una crisi amb la seva hipotètica parella, que encarna l’actor gallec Xúlio Abonjo.

Aquesta recerca la du a entrevistar el seu primer amor, amb qui va viure de jove a Barcelona, fa que vagi a Torí per retrobar-se amb el seu examant italià i que torni al seu estimat Mèxic, on va tenir una parella, a qui sembla que encara li couen les ferides de la separació. Liliana Torres se situa en aquell terreny volgudament ambigu en què no se sap què és real o què és ficció, en què la vida es posa en escena amb la idea, potser, que hi aparegui una veritat inesperada. Un plantejament interessant, però que es concreta d’una manera que ho pot resultar menys. No tant perquè hagi de trobar cap resposta a la pregunta que planteja, i que evidentment també es fa, sinó perquè allò que troba (o almenys el que ens mostra) pot semblar un xic banal, anecdòtic, sobretot tenint presents tantes ficcions que han abordat les trencadisses del (des)amor.