Patrimoni

Arxius i Patrimoni Documental

El llegat d’un gran home

Una familiar del desaparegut mossèn Gumersind Vilagran ha donat a l’Arxiu Municipal de Palamós el fons del religiós

Gran activista social, va ser rector a Sant Joan

Mossèn Gumer­sind Vila­gran va morir a Girona l’octu­bre del 2004 i va ser enter­rat al cemen­tiri de Sant Joan de Palamós. El seu lle­gat, la seva obra, però, encara és recor­dada a Sant Joan, aquest impor­tant nucli de Palamós, on va arri­bar l’estiu del 1967 per fer-se càrrec de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà: pri­mer com a regent (1967-1981), després com a ecònom (1981-1984) i final­ment, ja com a rec­tor (1984-2004). La seva impli­cació social, el seu acti­visme i com­promís amb els més neces­si­tats van fer d’ell un exem­ple a seguir i una per­sona encara ara molt recor­dada i enyo­rada a la població.

La seva memòria i la seva obra tin­dran un espai on poder-se con­ser­var i con­sul­tar a l’Arxiu Muni­ci­pal de Palamós. Una fami­liar del mossèn ha deci­dit cedir el fons docu­men­tal del religiós, com­post per prop de 500 docu­ments, dels quals 300 són foto­gra­fies. “Aquest fons cons­ti­tu­eix un tes­ti­moni nota­ble de la tra­jectòria vital i de les acci­ons de con­tri­bució a la comu­ni­tat que van carac­te­rit­zar mossèn Gumer­sind, fill adop­tiu de la vila de Palamós”, explica l’arxi­vera muni­ci­pal, Carme Adro­her.

El fons abasta el període 1941-2014 i està for­mat per prop de 500 docu­ments, majo­ritària­ment imat­ges –més de 300 foto­gra­fies–, mate­rial edi­tat –retalls de premsa, edi­ci­ons d’actes o acti­vi­tats–, i per cor­res­pondència, reculls, apunts, notes i esbor­ranys ela­bo­rats o aple­gats per mossèn Gumer­sind Vila­gran al llarg de la seva tra­jectòria per­so­nal.

“Aquesta docu­men­tació és una mos­tra de l’acti­vi­tat per­so­nal de mossèn Gumer­sind Vila­gran durant la seva vida, molt bona part de la qual va transcórrer a Sant Joan de Palamós en fer-se càrrec de la parròquia de Santa Eugènia de Vila-romà durant trenta-tres anys”, des­taca Adro­her, que afe­geix: “Va ser una per­sona que es va invo­lu­crar cons­tant­ment en l’ajuda a les per­so­nes més des­a­fa­vo­ri­des.” Aquesta impli­cació es reflec­teix en pro­jec­tes que va impul­sar, per exem­ple la Fun­dació Vimar, o l’Asso­ci­ació Ger­mans sense Fron­te­res. En l’àmbit local creà la llar d’infants Kum­baià, a més de pro­moure la vida asso­ci­a­tiva a Sant Joan i a Palamós impul­sant el Casal o col·labo­rant en l’Agru­pació Escolta, entre d’altres. Aquesta acti­vi­tat social el va fer una per­sona molt esti­mada, motiu pel qual va rebre nom­bro­sos home­nat­ges i reco­nei­xe­ments a la seva acti­vi­tat. La seva figura és un refe­rent al muni­cipi i també a les comar­ques giro­ni­nes. Cal des­ta­car, per exem­ple la seva ini­ci­a­tiva en la cre­ació l’any 1959 del pes­se­bre vivent de Cas­tell d’Aro, pes­se­bre guar­do­nat amb la Creu de Sant Jordi el 2011, o la fun­dació de l’Escola Els Àngels, que té abast comar­cal.

Mossèn Gumer­sind va néixer a Avi­nyo­net del Puig­ventós l’any 1913, el 1940 va ser orde­nat sacer­dot i va ini­ciar la seva acti­vi­tat com a vicari a Mie­res, després a Cassà de la Selva, i suc­ces­si­va­ment a Romanyà de la Selva, a Corçà, a Cassà de Pelràs i a Cas­tell d’Aro, abans de tras­lla­dar-se a Sant Joan de Palamós. El 1988 l’Ajun­ta­ment de Palamós el va nome­nar fill adop­tiu de la vila com a reco­nei­xe­ment a la seva intensa tasca social a Palamós i Sant Joan. Va morir a Girona l’octu­bre de 2004 i va ser enter­rat al cemen­tiri de Sant Joan de Palamós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.