Os d’Or per a ‘Alcarràs’
Carla Simón guanya el màxim guardó de la Berlinale amb el seu segon film, el primer en català que encapçala el palmarès d’un gran festival internacional
L’emoció es va allargar fins a l’últim moment de la cerimònia del Palmarès. Ni Alcarràs, de Carla Simón, ni Un año, una noche, d’Isaki Lacuesta, que apareixien a les travesses de la Berlinale, havien rebut encara cap guardó. Va ser llavors, prop de dos quarts de nou de la nit, quan M. Night Shyamalan, el director d’El sexto sentido i president del jurat d’aquesta edició del Festival de Berlín, va anunciar que Alcarràs era la guanyadora de l’Os d’Or de Berlín 2022. No és poca cosa. La Berlinale, juntament amb Canes i Venècia, són els tres festivals internacionals més importants. Mai cap pel·lícula en versió original catalana havia guanyat el màxim guardó en aquests tres certàmens.
Carla Simón ho ha aconseguit amb la seva segona pel·lícula, una producció encapçalada per la productora catalana Vilaut Films, produïda per Sergi Moreno, Tono Folguera, Maria Zamora i Stefan Schmitz. La primera pel·lícula de la directora, Estiu 1993, va guanyar el premi a la millor òpera prima a Berlín, el 2017.
La premsa especialitzada i les xarxes socials apuntaven des del matí que Alcarràs era una de les favorites, una sensació reforçada per l’ovació i les bones crítiques que va obtenir la pel·lícula en la presentació al festival d’abans-d’ahir. M. Night Shyamalan va afegir emoció al moment quan, seguint el protocol, va anunciar abans del títol de la guanyadora els motius pels quals l’han premiada. Va destacar qualitats com ara “les seves extraordinàries actuacions”, “l’habilitat per mostrar la tendresa” i la manera de mostrar “la connexió i la dependència amb les persones que ens envolten”, i va anunciar que l’Os d’Or del 2022 era per a Alcarràs.
L’equip de la pel·lícula, visiblement emocionat, va pujar a recollir el guardó amb Carla Simón al capdavant, en aquest ritual vist tantes vegades, amb música, una forta ovació i l’equip somrient, amb alguna llàgrima als ulls. Carla Simón es va girar cap a M. Night Shyamalan i va agrair emocionada el premi i va dir en anglès: “Em considero realment una filla d’aquí, és veritablement la meva casa del cinema.” Va tenir agraïments especials per a Maria Zamora i els altres productors, i per a tot el repartiment, “que no havia actuat mai abans i va posar la seva ànima en aquesta pel·lícula”. També va donar les gràcies a la seva família, que “va créixer a Alcarràs, i sense ells, que em van acostar a aquest món, hauria estat incapaç de fer aquesta pel·lícula”. Finalment, va voler dedicar l’Os d’Or a “totes les petites famílies de pagesos que conreen la terra cada dia per produir el menjar dels nostres plats, perquè ells fan una agricultura amb respecte per la terra”.
La pel·lícula està protagonitzada per la família Solé, que es reuneix a Alcarràs, a la comarca del Segrià, a prop de Lleida, per a la collita del préssec. Després de 80 anys de conrear aquesta terra, aquesta serà l’última collita. Es tracta d’una història de ficció protagonitzada per actors no professionals, escollits en diversos càstings per les festes populars de la zona, que ha permès seleccionar intèrprets que coneixen i treballen al camp i que parlen el dialecte de la comarca. Entre els protagonistes hi ha Jordi Pujol Dolcet, Anna Otín, Xènia Roset, Albert Bosch, Ainet Jounou, Josep Abad, Montse Oró, Carles Cabós i Berta Pipó.
Carla Simón va haver d’ajornar-la un any. “Tenim moltes ganes que la gent vegi finalment la pel·lícula. L’havíem de rodar i estrenar l’any passat i l’hem hagut d’ajornar un any per la pandèmia”, va explicar, abans de viatjar a Berlín.
El palmarès també va distingir, entre d’altres, Hong Sang-soo, per The novelist’s film (gran premi del jurat); Natalia López-Gallardo, per Manto de gemas (premi del jurat); Claire Denis (direcció), per Avec amour et acharnement; Meltem Kaptan com a millor intèrpret per Rabiye Kurnaz ‘vs.’ George W. Bush, film distingit també pel guió, i Laura Basuki com a millor actriu de repartiment per Nana.