Un pas de gegant per al cinema català
Històric. Aquest és l’adjectiu que s’ha utilitzat més per definir el triomf de la cineasta catalana Carla Simón en el 72è Festival Internacional de Cinema de Berlín, la prestigiosa Berlinale, amb la seva segona pel·lícula, ‘Alcarràs’. El seu Os d’Or és històric perquè és el primer gran reconeixement que rep una pel·lícula rodada en català –més concretament, com subratlla la directora, en el dialecte del Segrià, on es va filmar amb actors no professionals de la terra– no només a Berlín, sinó a qualsevol dels grans festivals internacionals de cinema, on sí que hi ha notables precedents de guardons a cinematografies allunyades en tots els sentits de Hollywood: tres pel·lícules iranianes i tres de romaneses han guanyat la Berlinale des del 2011. En canvi, és més difícil que hi accedeixin films de nacions sense estat, amb menys recursos per internacionalitzar la seva cultura i la seva llengua. I ara, fulminant tòpics, Simón ha aconseguit guanyar la Berlinale tot just amb la seva segona pel·lícula, després d’haver rebut al mateix festival el premi a la millor ‘opera prima’ per ‘Estiu 1993’ (2017).
Carla Simón és una dona i és jove (35 anys), però el més important és que el seu cas no és aïllat, sinó que forma part d’un canvi general de perspectiva. Quatre dones nascudes als anys vuitanta han guanyat les últimes edicions de grans festivals: les franceses Julia Ducournau (Canes) i Audrey Diwan (Venècia) i la romanesa Alina Grigore (Sant Sebastià). A més, ‘Alcarràs’ posa sobre la taula qüestions molt actuals: la crisi de l’agricultura tradicional i l’expansió de les energies renovables sense tenir gaire en compte l’equilibri territorial. Parlant d’actualitat, l’èxit d’‘Alcarràs’ evidencia, per contrast, la situació més aviat negativa del cinema català rodat en la llengua pròpia: dels 12 films estrenats el 2015 s’ha passat a només 6, pels problemes de finançament –no han ajudat gens les dificultats pressupostàries de TV3, habitual coproductor–, que podrien resoldre en part els recents canvis legislatius sobre el sistema de subvencions a l’audiovisual. El triomf de Simón hauria de ser un incentiu per obrir una nova era en el cinema català.
