L’última gran florada

“Han estat ine­vi­ta­ble­ment uns dies molt emo­tius, però també haig de dir que cada vegada que en Pau entrava per la porta era com una ale­gria. Tu veies com ell anava empit­jo­rant de salut i s’anava apri­mant, però en canvi tenia cada vegada més ener­gia. Estava molt il·lusi­o­nat i sem­pre deia: jo vinc quan faci falta.” Ho explica el músic i pro­duc­tor Lluís Costa, pro­pi­e­tari de l’estudi Sound­club de Salt (Gironès), que ha produït el disc Segona flo­rada, de Pau Riba i l’ Orc­hes­tra Fire­luche , con­ver­tit en el tre­ball pòstum de Riba, que va morir diu­menge als 73 anys. El més impres­si­o­nant, quan par­les amb Costa i amb David Sar­sa­ne­das, de la Fire­luche, és quan tots dos reme­mo­ren que Pau Riba va estar tre­ba­llant en el disc fins dime­cres pas­sat, al ves­pre, quan va aca­bar d’enre­gis­trar les veus i, per tant, va com­ple­tar la seva feina. “Jo crec que el cer­vell li va fer un clic, com dient-li: «Ja ho tinc tot fet.» I l’endemà al matí el van ingres­sar d’urgència”, diu Costa.

Els camins de Riba i la Fire­luche es van tro­bar ara fa una dècada, quan el pri­mer va ser un dels can­tants con­vi­dats que van par­ti­ci­par a Tants caps, tants joguets (2013), disc d’aquesta pecu­liar orques­tra d’ins­tru­ments poc o gens con­ven­ci­o­nals, en què també van inter­ve­nir Sisa, Mazoni, Marc Par­rot, Joan Colomo, David Carabén, El Petit de Cal Eril, Maria Rodés, etc. En aquell disc, Pau Riba reci­tava la pre­ci­osa Nina de Mira­guano . “Vam con­tac­tar amb ell a través de Xavi Llo­ses i de seguida va sor­gir entre nosal­tres una amis­tat molt maca, que es va con­cre­tar en molts dinars i mol­tes tro­ba­des. El 2019 vam gra­var junts Ataràxia (U98 Music), un EP de sis cançons i, de fet, aquest nou disc estava plan­te­jat, des de fa temps, com una con­ti­nu­ació d’Ataràxia, amb cançons que ana­ven sor­tint en els con­certs. Però final­ment han apa­re­gut mol­tes cançons noves i només hem recu­pe­rat per al disc tres dels temes que ja fèiem en directe”, explica Sar­sa­ne­das, en nom d’aquesta for­mació “d’onze o dotze músics, inclòs algun subs­ti­tut”, amb arrels a la loca­li­tat sel­va­tana de la Cellera de Ter, que aquest any farà 20 anys, per Tots Sants.

Inte­grats ja en la gran família musi­cal i emo­ci­o­nal de Riba, que el va acom­pa­nyar en les seves últi­mes hores quan el can­tant ja viat­java sedat per altres lati­tuds (“Va ser un comiat excep­ci­o­nal, amb tots els amics”), els mem­bres de l’Orc­hes­tra Fire­luche sen­ten que han vis­cut al seu cos­tat “una experiència molt bèstia, d’aque­lles que ine­vi­ta­ble­ment et mar­quen per sem­pre”. Sar­sa­ne­das recorda Riba com “una per­sona superin­tel·ligent, que feia referència a la seva malal­tia amb humor negre i va ser molt intran­si­gent amb la qua­li­tat fins a l’últim dia”. Costa hi afe­geix que “sovint donava ins­truc­ci­ons i indi­ca­ci­ons, i dema­nava que la seva veu sonés bri­llant, però quan va aca­bar, va dir: «Ara, amb això, feu el que vosal­tres vul­gueu.”»

Les ses­si­ons de gra­vació van tenir lloc en bona part a l’estudi Ground de Cor­nellà del Terri (Pla de l’Estany), amb espai sufi­ci­ent perquè els músics de la Fire­luche toques­sin tots alhora, i al Sound­club s’hi van afe­gir les veus i alguns ins­tru­ments. “Quan gra­vava La minyona de Reus va treure tanta ener­gia de dins que jo li vaig dir que sem­blava que tor­nava a estar al Canet Rock amb les malles, i va riure”, recorda Costa. “En Pau era molt punk, amb una gran radi­ca­li­tat, en el millor sen­tit de la paraula”, con­firma Sar­sa­ne­das.

Costa i la Fire­luche encara han de donar els últims retocs a Segona flo­rada, que U98 Music pre­veu publi­car en una data encara no con­cre­tada del mes d’abril. De moment, s’han suspès les pre­sen­ta­ci­ons del disc, pre­vis­tes el mateix mes a Girona i Bar­ce­lona, i la Fire­luche s’està replan­te­jant com fer-les més enda­vant.

Ahir, Lluís Costa i els mem­bres de l’Orc­hes­tra Fire­luche van assis­tir al mul­ti­tu­di­nari fune­ral de Pau Riba, al tana­tori de Sant Ger­vasi: una llarga cerimònia, amb molta música i la presència del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Pere Ara­gonès.