Batman i la política americana

De tant en tant el cinema de Hollywood necessita construir la gran novel·la americana. Vol donar forma a un relat que, a partir d’una forta consciència en els gèneres clàssics, estableixi una metàfora sobre les pulsions i forces que marquen el present de la política i la societat americana. Des d’El padrí fins a Magnolia, els models poden ser molt diversos i es poden explorar diversos gèneres. Amb tot, el més sorprenent sorgeix quan aquesta gran novel·la agafa forma de relat de superherois descontextualitzat, tal com succeeix a The Batman, de Matt Reeves, o succeïa a Joker, de Todd Phillips. En la revisitació que es du a terme dels personatges elaborats per Bob Kane sorgeixen totes les contradiccions d’una Amèrica que no sap què ha de fer per tornar a prendre confiança en les seves institucions o que no sap què fer per combatre la infrapolítica que dinamita les formes de relació democràtica.

The Batman de Matt Reeves dibuixa un doble moviment a partir de múltiples trames. El seu punt de partida formal no és cap altre que explorar la possibilitat d’establir un mirall –com ho feia Joker– amb el cinema dels anys noranta. Per les imatges del nou Batman hi trobem referències a L.A. Confidential, de Curtis Hanson; The yards, de James Gray; El silenci dels anyells, de Jonathan Demme, i, sobretot, cap al díptic de David Fincher format per Seven i Zodiac. Mentre juga amb una colla de referències que tenen més d’una vintena d’anys també hi trobem alguna cosa que remet a les tenebres saturades de desig del cinema mut, F.W. Murnau i Louis Feuillade tampoc estan gaire lluny de l’experiment. Tot plegat modela un relat que es bifurca cap a diversos fils narratius.

El punt de partida de la pel·lícula és l’assassinat de l’alcalde de Gotham City i la desaparició d’una noia que ha treballat en els baixos fonts. Batman és presentat com un superheroi cansat que gairebé no intervé en res i que quan ha de salvar algú ho fa des del desànim, la mandra i la inèrcia. “Dos anys de nit han fet de mi un animal nocturn”, afirma a l’inici de la pel·lícula. La ciutat es troba en plena decadència, sembla com si estigués en un procés progressiu de descomposició. El crim hi és omnipresent, els delinqüents trafiquen pels carrers mentre la corrupció s’apodera de la política, de la policia i de la fiscalia. Gotham City és més fosca que mai, sempre hi plou i la seva decadència sembla endèmica. Batman és com un element més dels cossos policials, pot anar a l’escena del crim i la policia ha de confiar en ell perquè encarna aquell món fosc que actua quan la llei mostra la seva impotència. El cansament del personatge fa que sigui més obsessiu i més presoner de la seva idea de venjança. La trama no triga a expandir-se cap a diferents direccions. Batman és fill de les classes altes que han construït la ciutat des del vici i el joc d’interessos. Al seu voltant s’ha teixit un imperi d’éssers corruptes que volen conquerir el poder des de la seva mediocritat. La lluita de classes explica moltes coses.

The Batman és un retrat de l’Amèrica de Trump forjada des de la mentida i les falses quimeres. Bruce Wayne entén que cal exterminar el passat, deixar enrere la venjança i assumir una tasca messiànica. Abans ha de caure en les aigües i renéixer. Batman deixa de ser l’heroi fosc per trobar la llum, però no s’adona que el virus s’ha estès arreu. Reeves parla d’una nova Amèrica que reneix de l’enfonsament de la vella Amèrica. Alguna cosa hi ha en el camí. Something in the way és el tema de Nirvana que sona en el film i que parla de la necessitat de sortir de la fatiga per trobar el lloc d’una hipotètica resurrecció.