Arts escèniques

Crònica

Sismògraf d’Olot

D’on arrenca la vida

El Sismògraf detecta els microorganismes per protegir-los i preservar d’aquesta manera la vida i l’art

A les esca­les que por­ten a La Car­bo­nera es pro­jecta 24 Pre­lu­dios. Són imat­ges que pre­te­nen cap­tar com si fos un micros­copi el que deter­mina que hi hagi vida en un cos. La natura va cons­truir les for­mes geomètri­ques abans que apa­regués la tri­go­no­me­tria. El Sismògraf (que acaba avui amb la clàssica mati­nal del Parc Nou en movi­ment) es pre­o­cupa, més que mai, per insu­flar aire a la vida. I es pot fer tras­lla­dant les acrobàcies als bos­cos però també, per con­trast, apor­tant ani­ma­li­tat a l’humà. O exem­pli­fi­cant la para­doxa d’una autòmat arti­fi­ci­osa en un apa­ra­dor into­ca­ble (com Raquel Gual­tero) que con­ver­teix la sala d’actes de l’Arxiu Comar­cal en una vitrina inqui­e­tant. Amer Kab­bani busca l’arrel de la vida sota la runa de Síria. La per­sona també és víctima de la violència.

Runa és el nou espec­ta­cle de l’artista de circ Amer Kab­bani. El por­ta­dor, ara, actua sol i en comp­tes d’un àgil per fer vole­iar, mou una catifa de grans dimen­si­ons. I incor­pora la paraula: nas­cut a l’Hos­pi­tal Clínic de Bar­ce­lona com­prova com els seus trets l’arra­co­nen i el con­ver­tei­xen en una amenaça ter­ro­rista per als veïns que en des­con­fien. Sota la runa dels edi­fi­cis bom­bar­de­jats de Síria va estar un temps desen­ter­rant cos­sos. Alguns amb vida, altres sense. Picant els maons va ado­nar-se de qui­nes són les seves arrels, a les quals no vol renun­ciar, alhora que clama lli­ber­tat a tot­hom per cons­truir espais de con­fiança. Kab­bani sorprèn amb un dis­curs sen­si­ble, que com­mou. Res­cata un paper d’entre la runa que diu “Si tro­bes aquest full no desis­tei­xis a tro­bar-me”. I en aquesta cerca iniciàtica hi ha els jos des­a­pa­re­guts o que llui­ten per seguir en el record.

Àngel Duran, per con­tra, evoca els ver­sos de La vida es sueño dins d’una càpsula que governa un ordi­na­dor que com­bat amb l’humà que hi habita. Una pugna de flu­o­rescències que pot recor­dar 2001, Odis­sea a l’espai. Duran, amb uns movi­ments esti­lit­zats de robot (men­tre es des­plaça des­ar­ti­cu­lant les cames, els braços des­ple­guen els canells i el coll pivota sense per­dre la ver­ti­ca­li­tat), hi ha afe­git tec­no­lo­gia, que li dona més espec­ta­cu­la­ri­tat però ate­nua la pre­ci­o­si­tat del movi­ment. Per aca­bar, Cuir, d’Un loup pour l’homme, torna al cos i a la bru­ta­li­tat. Els dos artis­tes man­te­nen un equi­li­bri físic, com­ba­tent estre­bant-se l’arma­dura de cuir. Amb alguns moments de joc, repre­sen­tant que un és el genet i l’altre el cavall, fan veri­ta­bles equi­li­bris insòlits i de nota­ble des­gast físic.

El Sismògraf ha can­viat de color cor­po­ra­tiu. Ara fa ser­vir un verd fort en comp­tes del blau tur­quesa. És una manera de demos­trar un canvi d’etapa, un major arre­la­ment al ter­ri­tori i una major sen­si­bi­li­tat per la natura. En rea­li­tat, aquest fes­ti­val (que aquest any ha dimi­tit de ser estratègic, això sí) sem­pre ha tin­gut l’atenció pel medi des de bon prin­cipi. Només cal recor­dar que el fes­ti­val que detecta el movi­ment és la con­ti­nu­ació del PNRM. En tot cas, ara l’orga­ni­ci­tat ha aug­men­tat i també el seu com­promís social. L’any pas­sat bus­cava les rèpli­ques dels vol­cans; ara detecta els micro­or­ga­nis­mes per pro­te­gir-los i, d’aquesta manera, pre­ser­var la vida (de la natura i, en con­seqüència, de la huma­ni­tat) i també l’art.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia