Els tresors de Disney

Els set nans arri­bant a casa seva, al bosc, i tro­bant-hi una ocu­pant ines­pe­rada; Pinotxo pre­nent vida al taller de Gepetto; el cava­ller enfron­tant-se al drac que pro­te­geix el cas­tell de la Bella Dor­ment; Mulan tallant-se els cabells i dis­fres­sant-se de guer­rer... Per crear totes aques­tes esce­nes, per fer cadas­cun dels curt­me­trat­ges i els 44 llarg­me­trat­ges ani­mats arte­sa­nal­ment de l'estudi Walt Dis­ney, han estat neces­sa­ris més de 60 mili­ons de dibui­xos.
Con­vençuts que també són un patri­moni artístic, Walt Dis­ney va trac­tar tota aquesta obra dibui­xada com si fos­sin peces d'art i les guarda gelo­sa­ment a Bur­bank (ciu­tat veïna de Los Ange­les), a The Ani­ma­tion Rese­arch Library, un edi­fici pro­per a la seu de l'estudi que està cons­truït a prova d'incen­dis, ter­ratrèmols i inun­da­ci­ons.

Walt Dis­ney va mos­trar l'edi­fici i els seus tre­sors a un grup de peri­o­dis­tes euro­peus i asiàtics, amb motiu dels 40 anys d'El libro de la selva, que ha estat res­tau­rat foto­grama a foto­grama i surt avui a la venda en DVD.

"Aquí hi ha més de 60 mili­ons de peces de tre­balls artístics d'ani­mació", explica Fox Car­ney, un dels arxi­vers que hi tre­ba­llen. S'hi poden tro­bar esbos­sos i dis­senys dels per­so­nat­ges, guions gràfics (story­bo­ards), seqüències de movi­ments dels per­so­nat­ges, fons, maque­tes... "A més de pre­ser­var el patri­moni -explica Fox-, una de les idees amb què es va crear aquest cen­tre és fer acces­si­ble tot el mate­rial als estu­di­o­sos i trans­me­tre per al futur les tècni­ques d'ani­mació. Els conei­xe­ments dels vells mes­tres de l'ani­mació no s'han d'apren­dre de nou".

Men­tre ofe­reix totes aques­tes expli­ca­ci­ons, Fox mos­tra mate­rial de l'arxiu, alguns dels quals sur­ten de tant en tant per a expo­si­ci­ons arreu del món. Recent­ment, uns dibui­xos de Sal­va­dor Dalí que es guar­den aquí s'han pogut veure a la Tate Modern de Lon­dres, amb motiu de l'expo­sició sobre la relació del pin­tor amb el cinema. Dalí va crear dis­senys per a Des­tino, un pro­jecte de curt­me­tratge ani­mat de Walt Dis­ney que no es va fer rea­li­tat fins al 2003.

Blan­ca­neus i Mickey
Entre les joies que Fox Car­ney treu dels arxi­va­dors, dis­po­sats en sales a tem­pe­ra­tura i humi­tat cons­tants, hi ha alguns fons de Blan­ca­ni­e­ves y los siete ena­ni­tos i els pri­mers dis­senys a lla­pis que Walt Dis­ney va fer de Mickey Mouse.

Però de la pel·lícula que mos­tra més mate­rial és de la que ha moti­vat la visita: El libro de la selva. Després del rela­tiu fracàs de Merlín el encan­ta­dor (1963), Walt Dis­ney, que por­tava uns anys dedi­cat als parcs temàtics, es va tor­nar a impli­car per­so­nal­ment en l'adap­tació del clàssic de Rudyard Kipling.

Glen Keane, ani­ma­dor que tre­ba­lla actu­al­ment a l'estudi, des­taca als con­tin­guts addi­ci­o­nals del DVD el tre­ball que van fer a la pel·lícula d'Ollie Johns­ton i Frank Tho­mas. Ani­ma­dors mítics de l'època dau­rada de Dis­ney, fins i tot han estat home­nat­jats al film d'ani­mació digi­tal Els increïbles, de l'estudi Pixar. "Ells, que van ser amics durant 70 anys, van crear la relació d'amis­tat entre l'ós Baloo i Mow­gli, que és el cor de la pel·lícula", explica Keane.

A més de ser un dels grans clàssics de l'estudi, el film va pas­sar a la història per dos motius: va ser el pri­mer a posar veus d'actors cone­guts als per­so­nat­ges (una tendència por­tada fins a l'extrem en el cinema ani­mat actual), i va ser el dar­rer en què va tre­ba­llar Walt Dis­ney. Es va estre­nar fa 40 anys, l'octu­bre del 1967. Feia deu mesos que havia mort el cre­a­dor de l'imperi que, com tots els impe­ris, té els seus tre­sors i els guarda gelo­sa­ment a Bur­bank.