Cultura
George A. Romero: "Utilitzo als zombis per fer una observació de la política i la cultura"
El director nord-americà George A. Romero, autèntic pare de les pel·lícules de zombis, ha assegurat avui que utilitza aquest gènere per "fer una observació dels factors polítics i culturals".
Romero, que rep en aquesta edició el Gran Premi del Festival de Sitges, ha assenyalat que utilitza els zombis a la seva manera: "Son com un huracà, una revolució". El director ha assegurat que li serveixen per retratar "el que està passant al món i el que els hi passa als personatges dins d'un marc en el qual incloc factors polítics, socials i culturals".
El mític director ha portat a Sitges la pel·lícula El diari dels morts, una forta crítica a l'actual paper dels mitjans de comunicació a la societat i al "bombardeig d'informació contínua". L'acció es desencadena quan una sèrie de persones reneixen després de morts a Pittsburgh i causen el pànic a Estats Units. Un grup d'estudiants decideix filmar la situació i en el camí de retorn a casa han d'enfrontar-se amb aquesta plaga d'origen desconegut que s'expandeix a ritme vertiginós.
George A. Romero (Nova York, 1940) ha afirmat que aquesta pel·lícula no tracta de l'administració de George W. Bush com l'anterior, Terra de morts, on fins i tot apareixia un personatge que simulava ser Donald Rumsfeld, sinó sobre l'"explosió" dels mitjans.
Gravada càmera en mà, la cinta retrotreu a La nit dels morts vivents, qüestió que George A. Romero va admetre: "És un retorn als començaments, amb baix pressupost i actors desconeguts". "Fer cinema independent dóna més llibertat", ha afegit.
Romero ha lamentat que actualment sembla que tots els directors tenen "les regles" del cinema de zombis o de vampirs i es converteix en pur "cinema d'entreteniment", tot i que en el seu cas "el poble s'ha d'adoptar a les noves situacions" produïdes per l'aparició dels zombis.
Romero, que rep en aquesta edició el Gran Premi del Festival de Sitges, ha assenyalat que utilitza els zombis a la seva manera: "Son com un huracà, una revolució". El director ha assegurat que li serveixen per retratar "el que està passant al món i el que els hi passa als personatges dins d'un marc en el qual incloc factors polítics, socials i culturals".
El mític director ha portat a Sitges la pel·lícula El diari dels morts, una forta crítica a l'actual paper dels mitjans de comunicació a la societat i al "bombardeig d'informació contínua". L'acció es desencadena quan una sèrie de persones reneixen després de morts a Pittsburgh i causen el pànic a Estats Units. Un grup d'estudiants decideix filmar la situació i en el camí de retorn a casa han d'enfrontar-se amb aquesta plaga d'origen desconegut que s'expandeix a ritme vertiginós.
George A. Romero (Nova York, 1940) ha afirmat que aquesta pel·lícula no tracta de l'administració de George W. Bush com l'anterior, Terra de morts, on fins i tot apareixia un personatge que simulava ser Donald Rumsfeld, sinó sobre l'"explosió" dels mitjans.
Gravada càmera en mà, la cinta retrotreu a La nit dels morts vivents, qüestió que George A. Romero va admetre: "És un retorn als començaments, amb baix pressupost i actors desconeguts". "Fer cinema independent dóna més llibertat", ha afegit.
Romero ha lamentat que actualment sembla que tots els directors tenen "les regles" del cinema de zombis o de vampirs i es converteix en pur "cinema d'entreteniment", tot i que en el seu cas "el poble s'ha d'adoptar a les noves situacions" produïdes per l'aparició dels zombis.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.