Del segle XIX al XXI
Kim Consigny dibuixa una biografia de George Sand, que va voler viure lliure com a escriptora i com a dona, avançant-se dos segles als postulats feministes
L’autora recorda que a França, la seva generació, a diferència de la dels seus pares, desconeix Sand
En la novel·la gràfica George Sand. Hija del siglo (Garbuix Books), de la guionista Séverine Vidal i la dibuixant Kim Consigny, Aurore Dupin, que va signar els seus llibres com a George Sand, pronuncia la frase: “No és el mateix sexe que gènere.” L’escriptora s’avançava als postulats de les sufragistes, que van representar el feminisme –als ulls d’ara, tebi– del segle XIX, i saltava al segle XXI connectant amb els postulats LGBTIQ+ actuals.
George Sand, escriptora d’èxit, però radical, va ser una lluitadora per l’emancipació de la dona i de les classes oprimides, tot i els seus orígens aristocràtics, i sobretot va ser una dona que va portar la seva condició de ser-ho amb força i llibertat. Va ser lliure a l’hora d’estimar i de no sotmetre’s a les imposicions dels homes, tot i que va patir la situació de privilegi masculí, que al segle XIX era absolut.
Tot i ser un personatge clau de la literatura i una dona amb valors molt contemporanis, la francesa Kim Consigny, de 30 anys, reconeix que no la coneixia prou: “La generació dels meus pares sí que en tenia moltes més referències, perquè l’havien estudiat a l’escola.” En aquest sentit, l’autora espera que la seva novel·la gràfica ajudi les noves generacions a aproximar-se al personatge de Sand.
El projecte no va ser un encàrrec editorial. “A la guionista Séverine Vidal un amic li va oferir una biografia per fer un llibre. La Séverine, que ja havia treballat amb mi, em va proposar que jo dibuixés el seu guió i, quan vam enllestir el projecte, el vam proposar a l’editorial Delcourt, que el va acceptar”, explica la dibuixant en la seva visita a Catalunya.
La manera de treballar entre la guionista i la dibuixant va estar marcada per la coneixença mútua, que va facilitar molt la feina. “No tenia cap problema de demanar-li canviar algunes coses i va ser una feina molt fluida, perquè jo li enviava petites il·lustracions com si es tractés d’un storyboard del còmic”, explica la dibuixant francesa.
Consigny té formació com a arquitecta i això es nota en l’obra, en què, tot i el traç net i senzill, omple les vinyetes de construccions i interiors que intenten recrear algunes de les cases aristocràtiques que apareixen en el relat. “Una de les discussions que vam tenir amb l’editor era trobar un equilibri entre un cert recargolament ornamental i la simplicitat del meu estil.”
Una altra de les dificultats que s’ha trobat Consigny en una obra extensa, de 334 pàgines, és que, com que es tracta d’una biografia que abasta des del naixement de la protagonista fins a la seva mort, ha hagut de modificar els trets físics dels diversos protagonistes de manera lenta i progressiva.
Com a referents en el seu treball com a historietista, té autors com ara Catel i Bouquet, creadors també de la biografia d’una dona empoderada, Kiki de Montparnasse; Anne Simon, autora d’El cantar d’Aglaé, publicat per La Cúpula, i Sandrine Martin.
