Cultura
Compte enrere per a TV3
El president de la Generalitat valenciana, Francisco Camps, es va dignar el dijous passat, quasi mig any després d’iniciat el conflicte, a parlar sobre la seva decisió de clausurar les emissions de TV3 al País Valencià. Ho va fer a les Corts Valencianes, en resposta a les preguntes de la portaveu de Compromís, Mònica Oltra, tot considerant “tràgic” que la diputada s’interessés per “una cadena d’una altra autonomia que emet de manera il·legal”.
Camps es va enrocar en la legalitat, en la pluralitat de canals que permet el seu govern a diferència dels que, segons el seu parer, permetria veure Oltra –a qui va insinuar que era una estalinista– i es va situar per damunt del bé i del mal responsabilitzant exclusivament Joan Clos i José Montilla per no haver concretat l’acord de reciprocitat de senyals de TV3 i Canal 9.
Legalitat en dubte
L’actitud prepotent de Camps, no obstant, estava més que justificada, després d’haver aconseguit en aquest període posar contra les cordes el govern central, el govern de Catalunya i l’associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) tot emparant-se en la legalitat. Una legalitat que, com li va recordar Oltra, si està en dubte és perquè l’ha perseguit d’ofici la Generalitat.
Sobre l’associació propietària dels repetidors, ACPV, recau una multa de 300.000 euros que, en cas de no pagar-la, podria suposar-li l’embargament dels comptes. A més, avui expira el termini de deu dies que se li ha donat perquè tanqui voluntàriament els repetidors i, com que no ho ha fet, podran entrar-hi sense el seu consentiment. El govern valencià només ha de tornar a sol·licitar als jutjats el permís pertinent per precintar les instal·lacions.
El govern català es troba a la cruïlla, ja que, d’una banda, entén que no pot interferir en el govern del País Valencià i, de l’altra, queda impotent davant d’actituds d’aquest govern amb les quals no coincideix, amb la finalitat d’assolir l’acord intergovernamental necessari perquè les emissions de TV3 deixin d’estar a les mans del govern de torn. Però finalment, a qui més està desafiant el govern valencià, perquè sap que pot treure’n un bon benefici amb l’excusa de mantenir TV3, és al govern espanyol.
Entre Madrid i València
Des de l’executiu valencià asseguren que no pensen fer marxa enrere en el seu propòsit de tallar TV3 fins que Indústria no els faciliti un segon múltiplex d’àmbit autonòmic valencià com el que ja té Catalunya. Segueixen rebutjant el canal que permet transportar entre 4 i 6 programes i serveis digitals de televisió i ràdio que el ministre Clos va posar a la seva disposició el 25 de juny, perquè asseguren que aquest múltiplex és només de cobertura local per a València. La Generalitat de Catalunya, en canvi, n’ha acceptat un de similar i ha ofert reiteradament el pacte de reciprocitat a Camps. La partida final, per tant, es juga entre Madrid i València.
Camps es va enrocar en la legalitat, en la pluralitat de canals que permet el seu govern a diferència dels que, segons el seu parer, permetria veure Oltra –a qui va insinuar que era una estalinista– i es va situar per damunt del bé i del mal responsabilitzant exclusivament Joan Clos i José Montilla per no haver concretat l’acord de reciprocitat de senyals de TV3 i Canal 9.
Legalitat en dubte
L’actitud prepotent de Camps, no obstant, estava més que justificada, després d’haver aconseguit en aquest període posar contra les cordes el govern central, el govern de Catalunya i l’associació Acció Cultural del País Valencià (ACPV) tot emparant-se en la legalitat. Una legalitat que, com li va recordar Oltra, si està en dubte és perquè l’ha perseguit d’ofici la Generalitat.
Sobre l’associació propietària dels repetidors, ACPV, recau una multa de 300.000 euros que, en cas de no pagar-la, podria suposar-li l’embargament dels comptes. A més, avui expira el termini de deu dies que se li ha donat perquè tanqui voluntàriament els repetidors i, com que no ho ha fet, podran entrar-hi sense el seu consentiment. El govern valencià només ha de tornar a sol·licitar als jutjats el permís pertinent per precintar les instal·lacions.
El govern català es troba a la cruïlla, ja que, d’una banda, entén que no pot interferir en el govern del País Valencià i, de l’altra, queda impotent davant d’actituds d’aquest govern amb les quals no coincideix, amb la finalitat d’assolir l’acord intergovernamental necessari perquè les emissions de TV3 deixin d’estar a les mans del govern de torn. Però finalment, a qui més està desafiant el govern valencià, perquè sap que pot treure’n un bon benefici amb l’excusa de mantenir TV3, és al govern espanyol.
Entre Madrid i València
Des de l’executiu valencià asseguren que no pensen fer marxa enrere en el seu propòsit de tallar TV3 fins que Indústria no els faciliti un segon múltiplex d’àmbit autonòmic valencià com el que ja té Catalunya. Segueixen rebutjant el canal que permet transportar entre 4 i 6 programes i serveis digitals de televisió i ràdio que el ministre Clos va posar a la seva disposició el 25 de juny, perquè asseguren que aquest múltiplex és només de cobertura local per a València. La Generalitat de Catalunya, en canvi, n’ha acceptat un de similar i ha ofert reiteradament el pacte de reciprocitat a Camps. La partida final, per tant, es juga entre Madrid i València.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.