Cultura

La veu del diàleg

Mor Raimon Panikkar, un impulsor del debat religiós i un abanderat de la pau

Es va interessar per la història,
la filosofia de
les religions i
la cultura hindú
El 1988 va crear la fundació Vivarium,
un espai de contemplació
i estudi

El filòsof, teòleg i escrip­tor bar­ce­loní Ramon Pániker Ale­many, cone­gut com a Rai­mon Panikkar, va morir ahir a l'edat de 91 anys a la seva casa de Taver­tet, a Osona. Fill de mare cata­lana i pare hindú, el seu pen­sa­ment sem­pre ha girat al vol­tant del diàleg, no només inter­cul­tu­ral, sinó també inter­re­ligiós i inter­dis­ci­pli­nari. Posant el res­pecte com a base de les rela­ci­ons, Panikkar va defen­sar els ponts entre Ori­ent i Occi­dent i entre les reli­gi­ons cris­ti­ana, hindú i budista, sem­pre empès per la pro­funda con­vicció que els homes i la seva rea­li­tat superen les idees i les teo­ries.

Germà del també filòsof i escrip­tor Sal­va­dor Pániker –amb qui dis­cre­pava intel·lec­tu­al­ment–, Rai­mon Panikkar es va for­mar en dife­rents dis­ci­pli­nes: la química, la filo­so­fia i la teo­lo­gia. Va estu­diar bat­xi­lle­rat a l'escola dels jesuïtes i després va entrar a la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona per estu­diar ciències químiques. Gràcies a la seva con­dició de fill d'estran­ger, va esqui­var la Guerra Civil i va con­ti­nuar la seva car­rera a Ale­ma­nya, con­cre­ta­ment a la Uni­ver­si­tat de Bonn. Es va lli­cen­ciar en ciències químiques per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i en filo­so­fia per la Uni­ver­si­tat de Madrid, on l'any 1946 va obte­nir un doc­to­rat en filo­so­fia. El 1958 també es va doc­to­rar en química per la Uni­ver­si­tat de Madrid amb una tesi sobre el sen­tit de la ciència i les seves rela­ci­ons amb la filo­so­fia. Final­ment, es va doc­to­rar en teo­lo­gia per la Uni­ver­si­tat Late­ra­nense, a Roma, el 1961.

El 1946 va ser orde­nat sacer­dot a Roma. Quan va tor­nar d'Ale­ma­nya a Bar­ce­lona, fugint de la Segona Guerra Mun­dial, va conèixer Jose­maría Escrivá de Bala­guer, fun­da­dor de l'Opus Dei. Va ser inte­grant d'aquesta ins­ti­tució fins als anys sei­xanta. El 1966 va ser nome­nat pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat de Har­vard i després es va tras­lla­dar a la Uni­ver­si­tat de Califòrnia, a Santa Bar­bara, on va impar­tir clas­ses d'estu­dis reli­gi­o­sos del 1971 al 1978. També va exer­cir d'inves­ti­ga­dor a la Uni­ver­si­tat de Mysore i la Uni­ver­si­tat de Beranés.

Fas­ci­nació per l'Índia

A banda d'interes­sar-se per la història i la filo­so­fia de les reli­gi­ons, va apro­fun­dir sobre­tot en la cul­tura hindú, que va des­co­brir en un pri­mer viatge que va fer a aquest país el 1955. Durant anys va viure a cavall entre els Estats Units i l'Índia, però, tot i haver-hi vis­cut durant molts anys, sovint insis­tia que no havia arri­bat a conèixer a fons aquesta civi­lit­zació.

Lluita per la pau

Panikkar sovint par­lava del plu­ra­lisme i dis­tin­gia entre el plu­ra­lisme mal entès, quan genera con­flicte entre dife­rents iden­ti­tats, i el ben entès, quan prima la com­prensió de l'altre. En aquest sen­tit, va defen­sar el diàleg en el con­text plu­ral, un pas impres­cin­di­ble per a la pau. Per tal de tre­ba­llar per un món millor, va crear la fun­dació Viva­rium a Taver­tet el 1988, un any després del seu retorn defi­ni­tiu a Cata­lu­nya, un espai de con­tem­plació i estudi, així com una pla­ta­forma per donar a conèixer el seu pen­sa­ment.

La seva feina li va merèixer la Meda­lla d'Or al mèrit cul­tu­ral de l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona el 2009 i la Creu de Sant Jordi de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya el 1999. A més, va rebre el títol de Cava­ller d'Honor de les Arts i les Lle­tres del govern francès el 2000.

“La filo­so­fia no és amor a la savi­esa, sinó també savi­esa de l'amor”, va afir­mar en alguna ocasió. Per divul­gar la seva “savi­esa de l'amor”, aquest intel·lec­tual va desen­vo­lu­par una obra extensa de prop de vui­tanta títols que han estat traduïts a diver­ses llengües. Amb un llen­guatge diàfan i ente­ne­dor, va saber expo­sar les seves teo­ries i donar-les a conèixer.

Alguns dels seus títols emblemàtics edi­tats en català són, entre d'altres, Invi­tació a la savi­esa; Pau i inter­cul­tu­ra­li­tat, una reflexió filosòfica; La nova innocència; Benau­rada sen­zi­llesa i El diàleg indis­pen­sa­ble, pau entre les reli­gi­ons

.

Un home espiritual

El president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va lamentar ahir la desaparició de Panikkar i va destacar que “irradiava una espiritualitat que Catalunya necessita”. “Realment, amb la seva pèrdua Catalunya perd un referent, un gran intel·lectual i una gran persona”, va assegurar Montilla a Vilopriu, Girona, on va assistir a un acte polític. El vicepresident del govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, també va lamentar en un comunicat la mort del filòsof, “un pensador reconegut mundialment”.

La presidenta de l'Associació Unesco pel Diàleg Interreligiós i pastora protestant Nathalie Reverdin va lloar en declaracions a Europa Press la “senzillesa” del filòsof, que “reivindicava el millor de cada religió”.