Enèrgic, romàntic i poètic

La veu inconfusible del sicilià Mario Biondi (Catània, 1971) ens acompanyarà en dues cites al país: aquest dissabte al renascut Festival Internacional de Jazz de les Escaldes i el dissabte 9 de juliol al Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols, tots dos sota els auspicis de l’empresa Project. Biondi és un veterà i poderós vocalista que canta des de la infantesa perquè el seu pare ja era un intèrpret de cançó popular siciliana. En aquest segle ha publicat dotze discos, l’últim dels quals, Romantico, serà un dels protagonistes de la vetllada andorrana. Hi parlem una bona entona entre riures i una gran afabilitat. Quan li pregunto quin repertori utilitzarà, no ho dubta: “Serà un concert mixt, un concert que barrejarà les cançons del nou àlbum amb peces dels discos anteriors. Tanmateix, hi haurà alguna sorpresa. Aquesta sorpresa vindrà al costat també dels músics que potser cantaran o faran alguna intervenció extra. Encara no ho tenim del tot decidit.”

Biondi és un d’aquells cantants que no obliden perquè potència i inspiració es donen la mà. Quan intento que em defineixi el seu estil, que alguns qualifiquen com a baríton, el sicilià observa: “No sé si es pot parlar d’un estil Biondi. Sé que em van influenciar, entre altres, Al Jarreau, George Benson i Ray Charles. He estat enamorat de les seves idees musicals. El meu estil és enèrgic, romàntic i poètic.” Quan li faig l’observació que els temps pivoten lluny del romanticisme que explora, però amb decisió em respon amb un somriure sardònic: “Malauradament els temps han canviat, no només en el terreny dels estils, sinó també en el dels sentiments. Si mirem les notícies o al nostre voltant, tot ha canviat, fins i tot la concepció de l’amor. S’ha perdut el romanticisme, aquesta idea del paradís, del que podríem dir poesia. No ho critico, només ho constato.”

La seva veu greu i, alhora, càlida és un dels components essencials del seu estil, amb molta experiència al darrere. Supura personalitat: “Crec que la meva procedència siciliana, de Catània, si que ha influït en el meu èxit. Dissortadament hem passat períodes molt tristos, de gran violència, que s’han fet coneguts arreu del món, però nosaltres podem aportar una idea de l’amor i dels valors que són típicament sicilians. A poc a poc hem de desterrar aquesta imatge de violència per incorporar els valors universals de la nostra cultura.”

Mediàticament el paper de la Cosa Nostra ha donat una imatge distorsionada de la Magna Grècia. Cal recordar, però, els premis Nobel de l’illa i el seu paper en la cultura des de Plató: “De la mateixa manera que tenim els premis Nobel i tots aquestes cultures superposades, també ha estat la terra dels conflictes: grans amors i violència infinita, és un contrast sovint dolorós. Jo crec que hi ha una relació entre la poesia, les arts i la música perquè tots aquests gèneres demostren que tenim grans somiadors. Estem beneïts per aquesta conjunció entre l’amor, les arts i els valors com a formes de poesia.” Poesia és la seva música.