Crítica
cinema
El paradís s’amaga davant nostre
En un moment de Davant teu, aquest bell capítol de “la comèdia humana” que el cineasta sud-coreà Hong Sang-soo va construint amb un film rere l’altre, un director intenta convèncer una actriu retirada que retorni al cinema amb ell. Ho fa explicant-li que sempre ha recordat el seu rostre seré, mentre mira com cau la neu, en una pel·lícula que va veure de jove, cap a trenta anys enrere. Ell també vol filmar-li rostre, pel qual ha passat el temps, però en el qual hi segueix veient llum. Potser és la bellesa d’un instant, com ara aquell que captura la d’un rostre, allò que recordem més de les pel·lícules que es proposen donar a veure allò que és “davant nostre” i que tot sovint no veiem.
El film està Interpretat per una magnífica Lee Hing-you, l’actriu protagonista, que ha retornat a Corea del Sud després d’un llarg temps viscut als Estats Units. Ella explica al director que una vegada, quan era molt jove, va desitjar morir, però que, de sobte, li va ser revelada la bellesa del món. Va saber veure allò que era “davant seu”. I és així que afirma: “El paradís s’amaga davant nostre.” Una pensa que, a través seu, Sang-soo fa una declaració estètica i existencial amb la idea que el cine ha d’acordar-se amb la vida: saber veure, saber viure.
Hi va haver un moment en què podia fer la impressió que, essent a més un cineasta tan prolífic, feia variacions juganeres d’unes mateixes situacions. Però, concentrant-se cada cop més en personatges femenins, encara que en aquesta ocasió no filmi el rostre de la seva actriu fetitxe (Kim Min-hee) i companya de vida des de fa uns anys, pot observar-se una evolució que fa que els seus films siguin cada cop més madurs i profunds sense perdre la lleugeresa. Això ho fa d’una manera reposada, amb llargs plans fixos amb els quals fer visible la bellesa que hi ha davant seu, davant nostre .