El dia del caçador

Ahir, a les 10 del matí, hi havia cua a l’entrada del Palau d’Esports i Con­gres­sos de Platja d’Aro, on a aque­lla hora obria les seves por­tes la desena Fira­Fan, “la gran festa de la cul­tura popu­lar i freak de la Costa Brava”. Si no conei­xes prou bé aquest món sin­gu­lar, pots pen­sar que ja són ganes de fer cua en una fira que estarà oberta durant deu hores, amb entrada lliure i gratuïta, però estem par­lant d’un públic apas­si­o­nat, for­mat sobre­tot en aque­lla pri­mera hora pels ano­me­nats col·lec­ci­o­nis­tes “hun­ters”, lite­ral­ment els caçadors, que van a la recerca i cap­tura de les peces més rares i pre­ci­o­ses, com ara les figu­res d’edició limi­tada, entre altres tre­sors que no tot­hom sap apre­ciar. D’aquests caçadors en par­lava ahir un dels seus des­ta­cats sub­mi­nis­tra­dors, Lli­bert Zubero, de la Retro Toys Store , botiga bar­ce­lo­nina espe­ci­a­lit­zada en joguina vin­tage i mar­xan­datge de cinema i tele­visió, de Star Wars a les Tor­tu­gues Ninja, com­par­tint parada amb Elvis i els Mis­fits. Zubero és un habi­tual de la Fira­Fan i té ja cli­ents habi­tu­als que li fan encàrrecs i l’espe­ren amb gran expec­tació a la fira, orga­nit­zada per l’activa asso­ci­ació local Aro­ci­nema –res­pon­sa­ble també dels fes­ti­vals Desem­boca i Fes­ti­surf, entre altres ini­ci­a­ti­ves que es des­mar­quen del mains­tream de pri­mera línia de platja–, amb la col·labo­ració de l’Ajun­ta­ment.

A part de l’omni­presència de les figu­res Funko Pop, que man­te­nen legi­ons d’adep­tes amb les seves infi­ni­tes sèries i col·lec­ci­ons, la Fira­Fan és un autèntic paradís per al col·lec­ci­o­nista de música, còmics –com sem­pre, tri­om­fant el manga i la cul­tura japo­nesa en gene­ral, men­jars i begu­des inclo­sos–, el cinema, les sèries tele­vi­si­ves, els jocs de taula i els vide­o­jocs gau­dits per dife­rents gene­ra­ci­ons –amb un espai específic per jugar als pri­mers i als segons–, la lite­ra­tura fantàstica i la ciència-ficció, etc. Els 42 estands van ocu­par tota la pista cen­tral del Palau d’Esports i Con­gres­sos, dis­tribuïts més o menys per pas­sa­dis­sos temàtics, sumant en total uns 200 metres line­als d’expo­sició. A part dels caçadors més experts, un públic de totes les edats va poder gau­dir d’una gran jor­nada fes­tiva, ame­nit­zada per música molt ben selec­ci­o­nada i amb la imatge de la Frida Fan, la cadavèrica i simpàtica mas­cota de la fira, pre­si­dint fins l’últim racó en les seves dife­rents muta­ci­ons, l’última en forma d’estàtua de la Lli­ber­tat. Aquesta va ser la Fira­Fan de la tor­nada a la nor­ma­li­tat, després de les res­tric­ci­ons pandèmiques, i sem­pre és un plaer pas­se­jar un diu­menge d’agost entre per­so­nes amb les quals com­par­tei­xes la passió per peti­tes coses que fan la vida més agra­da­ble.