Besalú vuitcentista

Els investigadors Joan López i Josep Riu acaben de publicar Besalú al segle XIX (1814-1900). Una vida entre conflictes polítics i guerres civils, editat per l’Ajuntament besaluenc i la Diputació de Girona. El títol no podia ser més il·lustratiu de la complexitat d’aquella centúria de carlinades i constants canvis en els llocs de poder de l’Estat. A escala local, aquell ambient enrarit es va notar i això es plasma en aquest vast treball de recerca d’informació, extreta sobretot de l’Arxiu Històric Municipal de Besalú. El principal atractiu del llibre rau en el minuciós repàs que s’hi fa dels esdeveniments amb què Besalú deixa definitivament de ser la poderosa vila que havia estat a l’edat mitjana i, a grans trets, es va configurant l’actual. “La revolució industrial hi passa de llarg, es perd població i el terme es redueix molt, però alhora hi ha una sèrie de millores urbanístiques i d’infraestructures i la definició de la trama urbana”, resumeix a aquest diari Josep Riu. Entre les millores destaquen el pont de la carretera de Figueres i el cementiri. L’arribada de l’electricitat i del telègraf o la implantació de l’ensenyament serien altres avenços, com a la major part del país. En una primera part, el lector hi trobarà els esdeveniments per ordre cronològic i, en una segona, uns capítols que de manera monogràfica tracten –a banda dels ja esmentats de l’ensenyament i l’arribada de l’electricitat i del telègraf– dels efectes de la desamortització dels béns de l’Església, les millores en els serveis sanitaris, l’economia local o el projecte fallit del tren. Sobre això últim, s’expliquen les propostes de línies entre Ripoll i Roses passant per Olot i Besalú, i el pes que va tenir la indústria de la conca del Ter i el Brugent a l’hora de decidir fer una línia fèrria entre Olot i Girona per Amer.

Quant a personatges, al segle XIX Besalú en va aportar d’importants, com ara els militars carlistes Miquel Cambó i Ignasi Brujó o el comerciant i parlamentari Pere Bosch.