Entre els déus i els mortals

Set anys després de la publicació de la seva darrera novel·la, Maria de la Pau Janer (Palma, 1966) torna a aquest gènere amb Tots els noms d’Helena, que presenten Columna i Destino en castellà amb un tiratge inicial de set mil exemplars, una xifra important en aquests temps de crisi. Ahir, en roda de premsa a la llibreria Laie, Janer va justificar la seva llarga absència a causa de les vicissituds de la vida, com la mort del seu marit, Joan Corbella, a qui dedica la novel·la “perquè em va acompanyar, va llegir els primers esborranys i em va aconsellar abans de la seva mort.”

En la sinopsi, els responsables editorials expliquen que la protagonista, l’Eva, és una actriu intensament entregada a la seva feina, interpreta el paper de la seva vida, un personatge que la captiva tant com la intimida, Helena de Troia, ni més ni menys. Però sembla que Helena i el seu fat s’han apoderat de la pel·lícula i durant el rodatge tot són dificultats. Els actors i els tècnics involucrats en el film hauran d’afrontar fets terribles que els portaran al límit i els obligaran a qüestionar-se moltes coses. Quan tot sembla perdut, una trobada imprevista els durà a emprendre un viatge que els podria canviar la vida. Aquesta aventura, però, posarà a prova els vincles i les complicitats que han anat teixint arran dels problemes que han hagut d’afrontar plegats. Janer va comentar que a la novel·la, va voler revisitar la Ilíada posant la mirada en les seves protagonistes femenines i reivindicant-les. En un doble pla amb l’actualitat i tots els problemes del rodatge, amb personatges femenins durs, sobretot la protagonista i la doble –amb qui té una relació canviant d’odi i amor–, Janer trena una història que “és un exemple de totes les emocions possibles, des de la ràbia i la confiança, al desig, l’afany de possessió o la por de la pèrdua, sense obviar que els déus grecs eren la bomba, amb les mateixes virtuts i defectes que els humans, però multiplicats”. “La guerra destapa totes les misèries i totes les grandeses i jo he intentat explicar-ho des de la meva mirada i la dels actors que apareixen a Tots els noms d’Helena”, diu.

Janer va insistir que la seva intenció és escriure històries que es puguin llegir d’una tirada, “fluïda, que no puguis deixar i que pateixis quan vegis que et queden poques pàgines.” Més enllà de les etiquetes d’amor, psicològica o històrica, la mallorquina va sintetitzar que “nosaltres donem una transcendència a les coses que els déus no donen perquè nosaltres tenim la finitud”. Ens va deixar rumiant amb una conclusió definitiva: “Si la mort fos una cosa bona, els déus serien mortals.”