El ‘Nou realisme’ dels seixanta, a la galeria Vanderaa
L’espai del barri vell de Girona presenta una exposició amb obres de Miralda, Rubió, Rabascall, Xifra i Matta-Clark
La galeria Richard Vanderaa de Girona presenta des d’ahir l’exposició Nou realisme i altres conceptes, amb una selecció d’obres d’alguns dels noms més destacats de l’art conceptual a Catalunya. Els artistes representats a la mostra, que estarà oberta fins al 14 d’octubre, són Juan J. Agius, Jordi Cerdà, Jordi Galí, Federico Guzmán, Gordon Matta-Clark (revalorat el 2021 a l’exposició Food. La utopia de la proximitat, del Bòlit), Antoni Miralda, Pere Noguera, Carles Pujol, Joan Rabascall, Guillem Rubió, Jaume Xifra (de qui es va veure una completa retrospectiva a Salt el 2018) i Zush / Evru.
El terme “nou realisme” va ser formulat el 1960 pel crític Pierre Restany per definir un corrent proper al Pop Art, amb el qual va coincidir en el temps, però amb una voluntat crítica més acusada. Així, mentre que el Pop mostrava el costat rutilant i més aviat seductor del capitalisme, encara que amb una punta d’ironia, el moviment francès en revelava el costat més fosc, amb una inclinació a la deixalla i l’art pobre, com en el cas d’Arman, o al ritual, com farien Christo i, a una altra escala, Xifra. Entre els artistes catalans, els primers a interessar-se per la teorització de Restany van ser Jordi Galí, Antoni Miralda, Joan Rabascall i Jaume Xifra, als quals es van afegir, a finals de la dècada, Pere Noguera, amb l’ús de la fotocopiadora per a la creació de monotips, o Guillem Rubió, amb els seus collages d’objectes quotidians com ara agulles. Als setanta, s’hi van incorporar Jordi Cerdà i Carles Pujol.
