El metavers de Dalí

Salvador Dalí era un bromista que el temps ha demostrat que calia prendre’s molt seriosament. El seu cap esvalotat es va imaginar que en el futur tots utilitzaríem una màquina de somiar sis minuts al dia durant els quals naixeria “una petita fantasia a l’ànima.” Els és familiar, oi? Clar, perquè és una definició avant-la-lettre de la realitat virtual. El centre d’arts digitals Ideal ha fabricat la dita màquina; amb vocabulari ultramodern, el metavers o paradigma paral·lel de Dalí. Que no en dura sis, sinó dotze, de minuts. “Ha sigut el repte tecnològic més gran que hem entomat des que vam obrir, fa tres anys”, exclama Jordi Sellas, el director de l’Ideal, equipament cultural en estat de gràcia que ha invertit 1,2 milions d’euros en un projecte que físicament farà la volta al món després de la seva estrena a Barcelona. Vint ciutats més esperen amb candeletes submergir-se en l’univers oníric dalinià. En el seu metavers i en moltes altres experiències de naturalesa similar. I a més amb tots els continguts avalats per la Fundació Gala Salvador Dalí.

A la capital catalana el viatge comença avui i, com era de preveure, el faran molts passatgers. Més de 10.000 persones ja han adquirit la seva entrada (18 euros) per a Dalí cibernètic, una exposició que trenca els motlles de les exposicions convencionals entre d’altres raons perquè, d’obra d’art tangible de l’artista empordanès, no n’hi ha cap, i així i tot semblen ser-hi totes i en formats XXL insòlits.

I sí, Dalí seria el visitant més entusiasta d’aquesta aventura en què han treballat diversos estudis de l’avantguarda de l’art digital, molts dels quals catalans. “Soc el veritable inventor de la cibernètica”, se sent que diu, amb el seu anglès catalanomacarrònic, i tan segur de si mateix, en una entrevista que li van fer a Nova York... el 1965! La màquina de somiar de fet ja l’havia dibuixat als anys cinquanta, en una sèrie que va anomenar Prediccions de Dalí. I als setanta el tenim creant, exultant, el coquetó holograma del cantant Alice Cooper, un treball visionari, òbviament amb tècnica primitiva, que l’Ideal no ha resistit la temptació d’homenatjar i de reinterpretar en un holograma, aquest amb tecnologia capdavantera, i de mides gegantines. El més gran que s’ha fet mai amb pretensions artístiques, subratlla Sellas.

Simulacions digitals, píxels, codis binaris, la tercera dimensió... Dalí era un fanàtic del progrés tecnològic que els primers ordinadors anunciaven, i sempre va aspirar a entroncar-lo en la tradició artística. “La pintura serà cibernètica o no serà”, bramava sense saber que mig segle després un centre d’art jugaria amb 150 obres seves en una immensa sala immersiva que les dota d’aquell moviment, d’aquella vida, que ell cercava, i que ja és l’essència del seu teatre museu, inaugurat el 1974. La versió 2.0 del temple dalinià de Figueres és una pel·lícula de 30 minuts amb una banda sonora teixida amb músiques que Dalí sentia ben pròpies: havaneres, sardanes i un El cant dels ocells acabat de gravar a la cripta del castell de Púbol, que sona a meravella (mèrit del compositor resident de l’Ideal, Rafel Plana). “Els referents de Dalí són hiperlocals, i això és exactament el que volem divulgar quan l’exposició faci la gira internacional”, sosté Sellas. La gira pel món realment real.

La fundació de l’artista ha supervisat cada detall per acreditar-ne l’autenticitat. I una condició que va posar per a la realització del film immersiu és que totes les obres (de la seva col·lecció o disseminades pel món) es poguessin veure senceres en algun moment de la projecció. Jugar, sí, pervertir, no... excepte els tres darrers minuts de la pel·lícula, que s’han confiat a un programa d’intel·ligència artificial per pintar dalís nous. Dalís que Dalí signaria amb els ulls clucs. Ell és el primer que va dir que els ordinadors acabarien substituint els artistes de carn i ossos.

Jugar s’hi juga amb unes ulleres 3D primigènies, les de marc de cartró amb una lent blava i una altra vermella. Els més granadets sentiran, potser, nostàlgia; els joves entendran que tot ve de més lluny. Aquestes ulleres no serveixen per entrar al metavers. Aquí s’imposa la sofisticació màxima. La màquina de somiar durant dotze minuts és l’aposta estel·lar de l’Ideal. Un viatge espectacular a bord d’un vaixell, amb Gala per mascaró de proa, que transporta 40 persones que poden interactuar dins d’aquest món virtual, totes amb l’avatar d’un casc d’escafandre, una de moltes picades d’ullet a la iconografia daliniana que els assaltarà per mar, cel i terra.