Cinema

Una terra adobada de sèries

En poc temps s’encadenen tres rodatges de produccions destacades, les sèries ‘Terra de dones’ (Apple TV+), ‘Mrs. Davis’ (Warner-Peacock) i ‘La Mesías’ (Movistar+)’

I a la pantalla ja llueixen els Jardins de Santa Clotilde a ‘La Casa del Dragón’ d’HBO Max

“Teniu unes localitzacions meravelloses i impressionants”

Joc de trons va obrir la veda i va con­ver­tir Girona en la nineta dels ulls de molts pro­duc­tors. Si fins ales­ho­res aquest era un ter­reny abo­nat a les fil­ma­ci­ons cine­ma­togràfiques, des de lla­vors, i d’això ja fa set anys, les sèries han anat pre­nent cada vegada més la ini­ci­a­tiva i, con­cre­ta­ment aquest any, s’han enca­de­nat un gra­pat de rodat­ges de pro­duc­ci­ons tele­vi­si­ves que han esco­llit fil­mar en loca­lit­za­ci­ons de les nos­tres comar­ques.

En feia referència l’encar­re­gada de l’agència de figu­ració de pro­duc­ci­ons com Unc­har­ted o Westworld, Yaël Moreno, durant el càsting de Mrs. Davis a Girona: “No m’estra­nya, amb els parat­ges que teniu, per triar i reme­nar, que els pro­duc­tors no s’aca­bin de posar d’acord on rodar les esce­nes de la sèrie. Teniu unes loca­lit­za­ci­ons mera­ve­llo­ses i impres­si­o­nants.”

També s’ha pogut com­pro­var com llu­eix a la pan­ta­lla un d’aquests esce­na­ris: els Jar­dins de Santa Clo­tilde, recon­ver­tits a la ficció en un dels emplaçaments pre­fe­rits de la prin­cesa de Desem­bar­ca­ment del Rei. Ens refe­rim a La Casa del Dragón (House oh the Dra­gon), la preqüela de la sèrie basada en la saga literària de George R.R. Mar­tin, on si bé només ha apa­re­gut breu­ment al pri­mer epi­sodi i uns minuts al segon, la reper­cussió inter­na­ci­o­nal ja ha tin­gut el seu efecte. Con­cre­ta­ment, aquests plans i esce­nes es van rodar en aquest indret de Llo­ret de Mar amb molta dis­creció (i una segu­re­tat extrema) l’any pas­sat, segons s’ha dit, perquè els pro­duc­tors se sen­tien atrets pel seu “estil renai­xen­tista” i per la seva “panoràmica sobre el mar” (estan situ­ats sobre un penya-segat entre cala Boa­de­lla i la platja de Fenals).

‘Terra de dones’

I no és pas, ni molt menys, l’única sèrie que últi­ma­ment ha esco­llit rodar per aques­tes con­tra­des. Qui aviat farà sonar la cla­queta serà Land of women (Terra de dones), una sèrie con­ce­buda per Apple TV+ que s’estre­narà l’any vinent i que cons­tarà de vuit epi­so­dis. Té com a pro­duc­tora l’actriu Eva Lon­go­ria, que jun­ta­ment amb Car­men Maura seran les pro­ta­go­nis­tes d’aquesta adap­tació del lli­bre de San­dra Ber­neda. Fa poc es va fer un càsting de figu­rants a Figue­res i pel que ha trans­cen­dit es començarà a rodar el 26 de setem­bre en diver­ses loca­lit­za­ci­ons empor­da­ne­ses, com Gar­ri­gue­lla, Espo­lla, Vila­ma­nis­cle, Rabós d’Empordà i Figue­res, per tot seguit també fil­mar loca­lit­za­ci­ons de Bar­ce­lona. L’argu­ment gira al vol­tant de Gala, una dona de Nova York la vida de la qual fa un gir quan des­co­breix que el seu marit l’ha dei­xat amb deu­tes de finan­ces i deci­deix fugir al mateix poble vinícola a on va dir que no tor­na­ria mai. Aquesta dona des­es­pe­rada voldrà man­te­nir l’ano­ni­mat, però ja se sap que en un poble tot se sap, fins i tot els secrets fami­li­ars més ama­gats.

‘Mrs. Davis’

Una altra gran pro­ducció inter­na­ci­o­nal que ens visita i ja està amb els motors enge­gats és Mrs. Davis, la nova aposta del cre­a­dor de Lost, The lef­to­vers i Watch­men, Damon Lin­de­lof. Com ja vam publi­car en aquest diari, es tracta d’una nova sèrie de ciència-ficció produïda per Pea­cock i War­ner Bros que girarà al vol­tant del con­flicte entre la fe i la tec­no­lo­gia en el que serà “una bata­lla èpica de pro­por­ci­ons bíbli­ques”. Una bata­lla, per cert, que se sap segur que es rodarà per aquí, com va anun­ciar Yaël Moreno als can­di­dats a extres, sense con­cre­tar encara el lloc on es loca­lit­zarà per allò que aquí “tot és tan bonic”. En el repar­ti­ment des­ta­quen els actors Jake McDor­man, Betty Gil­pin i David Arquette. Per al rodatge, que és pre­vist que comenci a l’octu­bre i s’allar­gui fins a mit­jan novem­bre, s’ha comp­tat amb el suport al ter­reny de Fresco Film, la mateixa com­pa­nyia que es va encar­re­gar de Joc de trons i Westworld aquí. Fa set­ma­nes que l’equip d’attrezzo no para i, dis­cre­ta­ment ins­tal·lats en una nau situ­ada al polígon indus­trial de Domeny, avança amb la cons­trucció dels deco­rats d’aquesta pro­ducció ambi­en­tada en dife­rents èpoques, però espe­ci­al­ment la medi­e­val. Sense poder-hi entrar, sí que s’entre­ve­uen algu­nes estruc­tu­res d’arcs arqui­tectònics i un panell gegant de croma que, segu­ra­ment, es farà ser­vir per ves­tir amb efec­tes digi­tals el pai­satge real fil­mat.

‘La Mesías’

Una altra pro­ducció també des­ti­nada a estre­nar-se a les pla­ta­for­mes tele­vi­si­ves, ara a Movis­tar+, que en el seu cas ja ha rodat a Girona, és La Mesías, l’aposta del duet cre­a­tiu Los Javis (La lla­mada, Paquita Salas, Veneno) que donarà molt de què par­lar. De fet, ja ho està fent tot just en la fase de rodatge, amb exmem­bres del grup marià Flos Mariae amenaçant que estan pen­dents de denun­ciar els autors en el cas que l’argu­ment afecti el seu honor. S’ha de dir que la sinopsi per­met esta­blir una certa relació pel que fa a la ins­pi­ració: gira al vol­tant de l’impacte que pro­du­eix en un noi un vídeo viral d’un grup de música pop cris­ti­ana for­mat per cinc ger­ma­nes (elles són vuit, però vaja); un home tur­men­tat per una infan­tesa mar­cada pel fana­tisme religiós i el jou d’una mare amb deli­ris messiànics. Només s’hi van estar un dia i, pel que sem­bla, Girona podria ser­vir de loca­lit­zació per la ciu­tat de Lleida, si tenim en compte que en una de les esce­nes fil­ma­des al pas­seig de Cana­le­jas apa­rei­xia en una paret un car­tell amb la can­di­data Lluïsa Cuni­llera, del PSC, de les elec­ci­ons del 1982.

Javier Calvo i Javier Ambrossi (Los Javis) també van esco­llir fil­mar a les emblemàtiques esca­les de la cate­dral que Joc de trons va enal­tir –en aquest cas un capellà els va bar­rar el pas fins que van mos­trar que tenien el permís en regla de l’Ajun­ta­ment– i a la plaça del Vi apro­fi­tant que els comerços de La Moda i el Col­mado Moris­cot són deco­rats de pri­mera.

‘Cre­a­tura’

Final­ment, una pro­ducció de caire cine­ma­togràfic s’ha apro­pat a les nos­tres comar­ques. Es tracta del segon film com a direc­tora d’Elena Martín (Júlia ist), amb l’Escala com un dels esce­na­ris clau de la pel·lícula. Es titula Cre­a­tura i, com va escriure Paula Comas en aquest diari, és una “pro­posta arris­cada”: un drama ambi­en­tat a la Costa Brava que gira entorn de la repressió sexual i el rebuig després d’una rup­tura. “He deci­dit endin­sar-me en un món ple de tabús com és la sexu­a­li­tat infan­til feme­nina, ori­gen d’aquesta repressió incons­ci­ent”, va pre­ci­sar la cine­asta, que també copro­ta­go­nitza la pel·lícula amb Oriol Pla, Àlex Bren­demühl i Clara Segura.

El guió està coes­crit amb Clara Roquet (Liber­tad, Petra i 10.000 km) i produïda per Tono Fol­guera (Las­tor Media), el qual va afir­mar a la nos­tra cor­res­pon­sal que “la costa giro­nina és un luxe que tenim a les pel·lícules; quan acon­se­guim prou finançament per poder venir a rodar aquí, el film creix i és un plus que crida l’atenció al mer­cat inter­na­ci­o­nal”. Ho diu Fol­guera, un pro­duc­tor amb molta experiència i molt de món, el mateix que ara s’ha endut els elo­gis més que meres­cuts per haver con­fiat que una pel·lícula molt local com Alcarràs sigui d’allò més glo­bal i amb un dis­curs més que uni­ver­sal.

Men­tres­tant, la geo­gra­fia giro­nina con­ti­nua donant molt de si i atra­ient pro­duc­tors d’arreu que s’apro­pen per fil­mar uns deco­rats que són autènti­ca­ment de cine.

LA XIFRA

9
espots publicitaris s’han rodat aquest any a la capital gironina, un increment respecte als anys anteriors

Girona com a aparador, també de la publicitat

J. Camps Linnell

Girona Film Office, el departament municipal que centralitza les consultes i peticions de rodatges o sessions fotogràfiques que es fan a la ciutat de Girona i en facilita els tràmits, ha gestionat al llarg d’aquest any 41 produccions audiovisuals. D’aquestes, destaca que 9 d’elles han tingut una finalitat comercial i publicitària i 10 que han filmat a la ciutat han estat de programes televisius.

Feia anys, des del 2017, que Girona no rebia tantes peticions per rodar-hi anuncis; en els últims anys la mitjana era de quatre espots publicitaris. Això demostra que Girona és un gran atractiu per als anunciants. Com bé destaca el vicealcalde i regidor de Cultura, Quim Ayats, “que Girona sigui un pol d’atracció de rodatges és molt positiu tant per al sector professional audiovisual com per la imatge que es projecta de la ciutat a nivell internacional”. També destaca que aquest és un sector que “cal tenir molt en compte de la nostra economia”: “Girona és una ciutat que tothom vol visitar, i això ens ha de fer sentir orgullosos”, sosté Ayats, que remarca “la importància i la necessitat de donar suport a l’emprenedoria i els nous creadors”.

Al web d’aquesta oficina especialitzada ja resumeixen quins són els principals atractius de la ciutat per venir a rodar-hi: “Les característiques urbanístiques i patrimonials de la ciutat de Girona la converteixen en un plató idoni per a espots publicitaris, sessions fotogràfiques, sèries televisives i filmacions de metratge divers.” Concretament, com remarca al seu lloc web, “l’extens Barri Vell és un espai excepcional que disposa d’un llegat de restes romanes, medievals i jueves. Es tracta d’un entorn dotat d’una gran personalitat, amb patis, claustres, jardins i petits comerços tradicionals que són herència d’aquest passat històric”.

I no només això, a més d’estar ben intercomunicada logísticament i geogràficament, es destaca que Girona té també “una gran varietat de barris més moderns, amb diferents arquitectures, estructures socials i urbanístiques. És una ciutat dinàmica amb molts racons de vida quotidiana, com mercats i places, i diversos carrers comercials”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.