Nova York, any 2001
Un film sobre la irrupció de bandes com els Strokes o Interpol obre l’In-Edit
“Va ser l’últim moment pel que fa a una manera de crear i consumir la música”
Nova York, any 2001. Faltava certament molt poc, però internet i els atemptats a les Torres Bessones encara no havien transformat el món. Va ser en aquell moment i en aquell lloc on es va produir el que algú ha definit com “l’última era romàntica del rock-and-roll”, amb el naixement d’un seguit de bandes –The Strokes, Moldy Peaches, Yeah Yeah Yeahs, Interpol, LCD Soundsystem, TV on the Radio– que ara exerceixen de caps de cartell en els festivals de música indie més colossals del planeta però que aleshores es deixaven arrossegar encara per una innocència i energia que Will Lovelace i Dylan Southern, autors fa deu anys de dos celebrats documentals sobre Blur i els esmentats LCD Soundsystem, reviuen a Meet me in the bathroom, film inaugural, avui, de la vintena edició del festival In-Edit. “Va ser, en efecte, l’últim moment pel que fa a una manera de crear i consumir la música”, afirma, en una xerrada a través de Zoom amb aquest diari, Lovelace. “Poc després la tecnologia, els telèfons mòbils ho canviarien tot.”
Amb una pila espectacular de material d’arxiu i l’absència absoluta d’entrevistes a posteriori, els dos cineastes reconstrueixen el moment zero de totes aquestes bandes, però, sobretot, aconsegueixen capturar el pols creatiu de la ciutat en aquell instant. “A Nova York hi arribava aleshores molta gent d’altres llocs dels Estats Units que projectaven en la ciutat les seves aspiracions”, afegeix Southern. “Nova York els permetia transformar-se del tot.”
El film es basa en un llibre fet per Lizzy Goodman l’any 2017 i amb imatges, per exemple, de Paul Banks, cantant d’Interpol, caminant perdut entre les cendres del World Trade Center posa també damunt la taula la influència que els atemptats van tenir en tot plegat. “S’ha parlat molt de les conseqüències polítiques i econòmiques d’aquell 11 de setembre, però no tant de les repercussions en l’escena cultural”, assenyala Lovelace. “I el cas és que molta gent, aleshores, va deixar les seves feines per dedicar-se a temps complet a feines creatives i això va tenir un gran efecte en la comunitat.” “Ignoro si hi haurà una altra era romàntica”, conclou. “Però, en tot cas, estic segur que ja no serà com a Nova York en aquells anys.”
