Gran expectació, Palau ple de gom a gom i ganes de passar-s’ho bé. L’ocasió s’ho mereixia. El supergrup format per quatre colossos del jazz actual, Joshua Redman al saxo, Brad Mehldau al piano, Christian McBride al contrabaix i Brian Blade a la bateria, convertia la cita del Voll-Damm Festival en una data memorable per als aficionats, l’única i potser última ocasió de veure’ls junts, tal com va recordar el director artístic Joan Anton Cararach.

Per alguns devots, el festival és poder tornar a veure els antics col·laboradors de Miles Davis. La resta, si no és algun nòrdic de la galàxia ECM, ens interessa poc. Redman, Mehldau, McBride i Blade no van tocar amb Miles, però simplement per una qüestió cronològica: tots van néixer entre finals dels seixanta i començament dels setanta. Als anys noranta, a la seva joventut, van significar el retorn del jazz de qualitat, adult, de whisky de malta. El 1994 van presentar el disc MoodSwing abans de gravar de solistes extraordinaris àlbums de salvació del jazz. Tres dècades després han enregistrat un disc nou, RoundAgain, que va ser la base lliure de l’actuació al Palau de la Música, l’única que faran al sud del Pirineu.

El swing i el bop van marcar des de la primera peça el concert. I, a excepció d’alguna provatura minimalista de Redman sol, l’actuació va ser realment única. Agrupats al centre de l’escenari, ens van servir un concert intens i vitalista, sense excessos de notes i amb la improvisació com a mostra fefaent que la revolució no té límits, que els instruments sempre poden donar nova satisfacció als incrèduls o als escèptics.