Troben part d’una estàtua del déu Mercuri a Salitja

Els arqueòlegs han desen­ter­rat part d’una estàtua del déu Mer­curi del segle I aC durant les pros­pec­ci­ons a la plaça Major de Salitja, en el marc de les obres d’aquest espai, segons informa l’ACN. És un frag­ment de bronze d’una cama i un peu de la divi­ni­tat. S’iden­ti­fica clara­ment que l’escul­tura repre­sen­tava el mis­sat­ger dels déus, perquè porta la carac­terística sandàlia alada. El frag­ment era dins d’una de les vint sit­ges ibèriques que s’han tro­bat al sub­sol de la plaça Major arran de les obres per refor­mar l’espai.

L’arqueòleg d’Atri Cul­tura i Patri­moni, Joan Llinàs, des­taca que és una tro­ba­lla “sin­gu­lar” que obre noves hipòtesis sobre la roma­nit­zació en aquesta part de la comarca. Els tre­balls arqueològics també han permès docu­men­tar una necròpoli medi­e­val amb una tren­tena d’enter­ra­ments. Des dels ibers fins a l’edat mit­jana. Sota la plaça Major de Salitja s’ama­ga­ven dos jaci­ments, que ara les obres de reforma que s’estan fent en aquest espai del nucli de Vilobí d’Onyar han fet aflo­rar. Per una banda, s’han loca­lit­zat vint sit­ges ibèriques, amb una cro­no­lo­gia que s’estén des del segle IV aC fins a l’I aC. I, per l’altra, en un extrem més a tocar de l’església de Santa Maria, allà on abans hi havia la sagrera, s’ha tro­bat una necròpoli medi­e­val dels segles XII-XIII dC.

Tot i que les sit­ges no es pre­ser­vin –un cop docu­men­ta­des, s’estan tor­nant a tapar– la tro­ba­lla d’aquests dipòsits sí que tes­ti­mo­nia que la zona estava habi­tada. “Durant l’època ibèrica i tar­doibèrica aquí ja s’hi feia acti­vi­tat agrícola; no estem par­lant de bos­cos ni de camps erms, sinó de l’existència de con­reus”, con­creta el direc­tor de les exca­va­ci­ons, l’arqueòleg Joan Llinàs.

Més enllà d’això, a dins de les sit­ges també s’han tro­bat frag­ments de ceràmica, d’àmfo­res i de tros­sos d’atu­ells del dia a dia, com ara plats, ger­res o olles.

Però, a banda d’aquests frag­ments, dins d’una de les sit­ges també s’ama­gava una peça sin­gu­lar: un frag­ment d’una estàtua de bronze del déu romà Mer­curi, que ara, dos mil·len­nis més tard, ha tor­nat a veure la llum del sol. El tros d’estàtua va aparèixer dins del far­ci­ment d’un dels dipòsits ibers, i els arqueòlegs l’han datada entre prin­cipi i pri­mera mei­tat del segle I aC.​Llinàs explica que “no hi ha cap dubte” que l’estàtua repre­sen­tava el mis­sat­ger dels déus Her­mes, en la mito­lo­gia grega- i pro­tec­tor del comerç. Pre­ci­sa­ment, perquè s’apre­cia clara­ment com el peu calça una sandàlia alada. “No hi ha cap altra divi­ni­tat ni per­so­natge mitològic que en portés; és inqüesti­o­na­ble”, afirma l’arqueòleg d’Atri Cul­tura i Patri­moni.Joan Llinàs explica que, a més de ser la tro­ba­lla “més sig­ni­fi­ca­tiva” que han fet a Salitja, el frag­ment de l’escul­tura de bronze també obre noves hipòtesis -i inter­ro­gants- sobre el procés de roma­nit­zació que va viure la zona. “Estem par­lant d’una estàtua de qua­li­tat, que si s’hagués tro­bat sen­cera mesu­ra­ria entre 80 i 90 centímetres; per tant, això denota que qui la va adqui­rir era una per­sona de poder adqui­si­tiu alt”, con­creta l’arqueòleg.“Al segle I aC ja s’havia ini­ciat la roma­nit­zació, però encara s’està en una etapa de tran­sició”, explica Llinàs. “No és estrany que dins una sitja amb mate­rial ibèric hi tro­bem també peces roma­nes; però loca­lit­zar-ne una d’aquest valor i qua­li­tat, sí que és sin­gu­lar”, hi afe­geix el res­pon­sa­ble d’Atri Cul­tura i Patri­moni.De moment, el frag­ment d’estàtua de Mer­curi ja s’ha pre­ser­vat (per evi­tar la cor­rosió del bronze) i ara tocarà res­tau­rar-lo i docu­men­tar-lo. Tot i que Joan Llinàs explica que al vol­tant de Salitja s’han tro­bat evidències que hi hau­ria una vil·la romana, l’arqueòleg la des­vin­cula de la tro­ba­lla de l’escul­tura de Mer­curi, “perquè la seva cro­no­lo­gia seria poste­rior al camp de sit­ges ibèriques, on s’ha tro­bat el frag­ment”.Aquests dies, quan les màqui­nes que refor­men la plaça Major ja han començat a cobrir de nou les sit­ges ibèriques, la tasca dels arqueòlegs es con­cen­tra a la zona on hi havia el cemen­tiri medi­e­val. Aquí, s’han tro­bat fins ara una tren­tena d’enter­ra­ments, entre els quals hi ha esque­lets gai­rebé sen­cers.“De moment, i de manera pro­vi­si­o­nal, situem aquesta necròpolis entre els segles XII i XIII; tot i que no des­car­tem que aquesta cro­no­lo­gia pugui ser una mica ante­rior o poste­rior”, explica Llinàs. A l’hora d’exca­var, però, el que sí que s’han tro­bat és que hi ha esque­lets que se super­po­sen els uns amb els altres.“Les fos­ses més recents reta­llen aque­lles altres més anti­gues”, explica el res­pon­sa­ble d’Atri Cul­tura i Patri­moni. “Això ens porta a pen­sar que aquesta zona es va fer ser­vir com a cemen­tiri durant un període de temps rela­ti­va­ment llarg”, con­creta Llinàs. “El més pro­ba­ble és que entre uns esque­lets i altres pas­ses­sin, com a mínim, entre dos i tres gene­ra­ci­ons”, con­clou.