opinió
L'adéu a un capdavanter del pop
La crítica d'art Conxita Oliver recorda en aquest article l'aventura artística de la fàbrica Tipel, obra de Rafael Bartolozzi, mort el 22 de març, i d'Eduard Arranz-Bravo
Tot just inaugurada la dècada dels seixanta, un col·lectiu d'artistes que es coneix amb el nom de Noves Realitats reacciona davant del llenguatge de l'abstracció en un retorn de la pintura cap a la figura usual i la realitat a través de diverses tendències: nova figuració, neodadaisme, neosurrelisme i pop art. Dins d'aquesta onada, l'any 1966 Rafael Bartolozzi (Pamplona, 1943-Vespella de Gaià, 2009) participa, juntament amb Eduard Arranz-Bravo, Robert Llimós i Gerard Sala, a l'exposició Nuevas expresiones que presenta la Sala Gaspar de Barcelona. Aquest col·lectiu d'artistes inconformistes, rebels i transgressors, trencaren amb el triomfalisme de l'informalisme i aportaren un nou realisme, expressat amb gran sentit crític i irònic. La forta càrrega social i l'esperit de lluita de Bartolozzi el portaria a participar en moviments com ara Estampa Popular. Aquests quatre pintors van tornar a exposar junts en alguna altra mostra, però va ser el tàndem Bartolozzi/Arranz-Bravo (1967-1982), la parella artística més coneguda a casa nostra, la que va donar lloc a exposicions, instal·lacions, accions i intervencions en diversos edificis de manera conjunta.
L'aventura de la fàbrica Tipel
Aquesta col·laboració nodrí una de les propostes més interessants de la nostra figuració. Junts van pintar la famosa fàbrica de pells Tipel (1970), a Parets del Vallès, al peu de l'autopista; 2.000 m² d'un exercici imaginatiu i de gran impacte visual, que la premsa anglesa va considerar al seu moment l'obra pop de dimensions més grans d'arreu del món. Isidor Prenafeta, que havia estat pintor i company dels dos artistes a Belles Arts, els va demanar que pintessin la seva fàbrica. La gosadia i transgressió d'aquelles formes orgàniques i sinuoses com si fossin budells, tubs o xemeneies i d'aquells colors llampants i festius trencaven amb la grisor i l'hermetisme que caracteritzaven els exteriors fabrils. A les façanes laterals, uns arbres ironitzaven sobre l'espai que l'home manlleva a la natura, mentre que uns xais de mida natural denunciaven el sacrifici dels animals, justament a les portes d'una fàbrica d'assaonat de pells. Les parets interiors estaven decorades amb màquines, camions i elements relacionats amb el futbol. Però aviat aquesta obra va ser denunciada al MOPU per la societat Autopistes del Mediterrani perquè atemptava contra la seguretat de la circulació. Finalment, el Ministeri va desestimar la denúncia i poc temps després, seguint amb aquest exemple d'obra pública, organitzava un concurs d'escultures per situar a l'autopista.
Bartolozzi, instal·lat a la Tarragona rural, a les terres de Gaudí i del Miró de Mont-roig, va beure de les fonts d'un indret en què els somnis arrelen a la realitat. La seva ubicació definitiva a Vespella de Gaià –des del 1973, i alcalde d'aquesta petita vila del 1991 al 2003– el va influir decisivament i va demostrar un interès creixent per l'home immers en un entorn natural i pels temes ecologistes. Seduït pels moviments internacionals com el neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana, el contacte amb la llum mironiana i amb una natura tan peculiar dóna com a resultat un treball que evidencia l'interès constant per transmetre la presència de la vida. Arran de l'incendi forestal que l'agost de 1993 devastà la localitat on vivia, els darrers anys la reflexió de Bartolozzi es va centrar en la relació amb el propi context i amb la cíclica destrucció i regeneració del medi natural. Progressivament, el color retorna en el nou bestiari, mentre que la geometria dialoga amb mites i símbols d'arcaiques tradicions. Ara, la seva activitat multidisciplinària tindrà la seva extensió a través de la fundació que porta el seu nom, que té per objectiu reunir i difondre l'obra de l'artista.
(*) Crítica d'art
