Plensa idea ‘Macbeth’
L’artista debuta com a director d’escena en una adaptació de l’òpera de Verdi en què regna la buidor visual que es compensa amb la veu i la música
L’artista Jaume Plensa confessa que el més dur d’aquesta producció ha estat l’espera de quatre anys per poder posar-se a assajar aquest Macbeth, amb música de Verdi, que ja havien emparaulat amb el Liceu el 2019. La pandèmia el va obligar a aturar la seva agenda artística i, reclòs a casa, va dedicar-se a dibuixar i escoltar la primera òpera de Verdi en què versiona un text de Shakespeare. Va resultar un confinament profitós.. L’obra, que és una producció del Gran Teatre del Liceu (un milió i mig d’euros en costos de producció i mig milió per posar-la a l’escena), s’estrena dimecres vinent al Liceu i preveu 11 funcions fins al 3 de març. El Liceu confia que aquesta producció la voldran utilitzar teatres d’arreu del món gràcies a la projecció de l’artista amb obres exposades als carrers de moltes capitals.
Plensa ha entrat a la direcció de l’òpera com quan treballa al seu estudi: escoltant el xiuxiueig que li dicten les obres, deixant-se portar per l’espontaneïtat, sense limitar-se a pensar què agradarà més al públic que hi assisteixi. El resultat és un espectacle que es juga amb la buidor escènica (amb material dels clàssics rostres amb els ulls tancats) que contrasta amb la potència musical de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i un repartiment encapçalat per la soprano Sondra Radvanovsky i el baríton Luca Salsi. Antonio Ruz ha coreografiat un món grotesc que es contorsiona. Per a Plensa, aquesta imatge (“el grotesc està molt a la vora de la bellesa”) ha donat densitat a una escena musical que, fins llavores, era “banal”. El director, que projecta una felicitat immensa en cada declaració, confessa que plora en dues ocasions: en aquest ball i quan surt el fill de Banco.
El director d’escena, d’escenografia i dissenyador de vestuari, que ha tingut el suport de Marc Salicrú (escenografia) i Nàdia Balada (vestuari), se sent un gran admirador de l’òpera i del text de Shakespeare (“m’agrada llegir-lo perquè això em permet imaginar-me l’espai”). El director musical Josep Pons torna a dirigir l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu, amb una partitura d’un Verdi que està a punt de consagrar-se amb la trilogia Rigoletto, Il trovatore i La traviata.
Hi ha alguna mirada dramatúrgica al llibret de Shakespeare? L’argument es manté inalterable. Es percep, en tot cas, el paper de Lady Macbeth, que sovint és tinguda per la dona que empeny el seu marit a assassinar el rei per poder guanyar-se la corona i ara es potencia una mirada femenina al personatge que la revalora: “Lady Macbeth és el sol i els altres transiten al seu entorn com unes llunes”, segons Plensa.
El muntatge aspira al fet que el públic s’emocioni. Plensa considera l’òpera com a poesia en estat pur. I si André Gide deia que “un poema mai s’acaba, simplement s’abandona”, així mateix cal llegir aquesta posada en escena, que aspira a tenir tantes lectures com espectadors hi hagi a la platea, que a cadascú li ressoni una part diferent. Per al baríton, aquesta posada en escena que ha repetit en moltes produccions està en el “top 2” de la seva trajectòria. Salsi (que comparteix rol amb Zeljko Lucic) remarca el pes de la paraula en aquest llibret i que, en tot cas, si res podia millorar el Macbeth de Shakespeare era incorporant-hi “la música de Verdi”. Hi discrepa Radvanovsky perquè al personatge s’hi afegeix un repte vocal molt exigent. Ella alterna el rol amb Katerina Semenchucki Alexandrina Pendatchanska. El tercer paper de l’òpera, Banco, el comparteixen els barítons Erwin Schrott i Simón Orfila.
3.500 abonats al ‘Liceu+live’
En el 175è aniversari, el Liceu ha impulsat el Liceu+live, que permet veure una òpera en directe des de diferents plans en gran qualitat digital. Ja hi ha uns 3.500 abonats de tot el món. Després de l’èxit d’Il trovatore, d’Il trittico i de Tosca, (en algunes sessions fins a 2.000 persones es van connectar en directe; gairebé el mateix nombre d’espectadors presencials) arriba Macbeth el 25 de febrer. També Caixafòrum+ està preparant un documental, des de fa nou mesos, dels preparatius i l’estrena. A la Sala dels Miralls, tres figures humanes en posició asseguda de gairebé dos metres d’altura s’hi hostatjaran fins al 3 de març.
Plensa treballa, des de fa anys, d’escenògraf: com ara, en produccions de La Fura dels Baus (amb direccions d’Àlex Ollé i de Carles Padrissa). Al Liceu, el 2020, Plensa també va traslladar l’escenografia de Diàlegs de Tirant e Carmesina (estrenat en el Festival de Peralada el 2019) al Foyer del Liceu. L’espera ja començava a sembrar la impaciència que s’ha esvaït amb els assaigs d’aquests dies.