Les companyies de dansa urbana amateurs critiquen les dificultats per fer el pas professional

Les com­pa­nyies de dansa urbana ama­teurs no ho tenen gens fàcil perquè es topen amb mol­tes difi­cul­tats per inse­rir-se al cir­cuit pro­fes­si­o­nal. Cri­ti­quen que és sen­zill poder com­pe­tir, però que “costa molt pro­gra­mar espec­ta­cles” i per aquest motiu, per com­ba­tre aquesta rea­li­tat, tres pro­fes­si­o­nals amb esco­les a dife­rents loca­li­tats de la Selva van impul­sar l’any pas­sat el fes­ti­val SÓC, dedi­cat a la dansa urbana i de fusió.

Ahir dis­sabte van repe­tir pro­posta amb la cele­bració de la segona edició d’aquest esde­ve­ni­ment cele­brat a l’Espai Ter de Tor­ro­e­lla de Montgrí , amb l’actu­ació de 200 balla­rins d’onze com­pa­nyies del ter­ri­tori: Dan­ces­cape, Dre­a­mers, Boo­gie Squad, Fabu­lous Funkers, SN Com­pany, Be Human Then Dan­cer, Komo­rebi, KiDan­cers, Tempo Cen­tre de Dansa, The Won­ders i Ke-Rule Dance Com­pany.

Una de les pro­mo­to­res del SÓC és Jèssica Cuenca, que en decla­ra­ci­ons a ACN diu que l’objec­tiu del fes­ti­val és “acos­tar aquest tipus de dansa al públic i pro­fes­si­o­na­lit­zar-la”.

Un exem­ple és Dan­ces­cape Stu­dios, de Lleida, que és un dels tres pri­mers cen­tres a Cata­lu­nya que impar­teix el grau mitjà de ’Tècnic de dan­ses urba­nes’ que la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya ha estre­nat aquest curs. La cap d’estu­dis d’aquesta escola de dansa, Ainara Pri­eto, explica que “és un gran pas que s’hagi reco­ne­gut la dansa urbana acadèmica­ment”. I deta­lla que els estu­di­ants “tre­ba­llen molts a fons” apre­nent des de dife­rents estils de ball, a ana­to­mia o anglès. Sobre el SÓC, Pri­eto res­salta la importància de “demos­trar que per veure dansa urbana també es pot pagar una entrada”.