Ramon Vinyes, “«el sabio catalán»”

Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952) va morir tal dia com avui a Barcelona amb 69 anys. Amb la seva obra va fer mèrits sobrers per passar amb lletres grans a la història de la literatura catalana gràcies a la seva prosa, teatre i fins i tot endinsaments en el món poètic. Però els atzars de la vida són, com diu la pròpia paraula, imprevisibles. El 1913 va emigrar a Colòmbia i allà va fer amistat, entre d’altres, amb un jove periodista, Gabriel García Márquez. En certa manera, per la diferència d’edat, li va fer de mestre. I heus aquí que es va fer la màgia. L’autor colombià i futur premi Nobel, admirador i sempre en deute amb el seu antic col·laborador, el va incloure a Cien años de soledad (1967), novel·la que molts consideren la millor de tots els temps, si és que es pot fer un rànquing d’aquestes característiques en un art tan subjectiu com el de les lletres. A banda de la introducció sobre Macondo absolutament insuperable del llibre, l’Everest d’allò conegut com a realisme màgic, el lector català queda atrapat també per un personatge secundari i enigmàtic, “el sabio catalán”. Aquest savi no és cap altre que l’antic amic i mestre de García Márquez, Ramon Vinyes, immortalitzat en una obra mestra d’una magnitud que en el moment de la seva publicació ningú podia calcular que seria tan colossal.

L’exili a Colòmbia de Vinyes, nascut a Berga, va ser voluntari. A Barranquilla va propiciar la creació de la revista Voces, on els joves escriptors llatinoamericans podien publicar els seus primeres relats. Va sortir i va tornar a Colòmbia en diferents etapes. Fins i tot va viure un temps a París després de la Guerra Civil. La seva mort, quan havia tornat al país, va ser més sentida a Barranquilla que a Barcelona. El mateix García Márquez li va retre un homenatge dedicant-li un emocionat escrit.

El mèrit del prestigi que va acumular a Colòmbia és doble perquè, a diferència d’altres autors catalans, va persistir en la seva llengua pròpia, fet que va permetre que molts intel·lectuals llatinoamericans reconeguessin el prestigi literari d’una llengua que estava pràcticament prohibida al seu territori d’origen.

Fa dos anys l’editorial Males Herbes va mirar de recuperar la figura de l’autor amb l’obra A la boca dels núvols, un recull de contes amb els quals va guanyar els Jocs Florals de Bogotà (1945). El crític Joaquim Armengol va recordar, en el comentari sobre aquesta edició, que Vinyes és encara un escriptor “pràcticament desconegut” o se’l considera un autor menor, però és d’aquells que, en realitat, “encoratgen i fan recuperar la fe”.