El 60% dels projectes de circ es fan sense ajudes

L’enquesta d’indicadors professionals del circ (2021) presentada per l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya (APCC) afirma que sis de cada deu espectacles de circ s’estrenen sense subvencions. Generalment, perquè no es demanen aquestes ajudes. La gerent de l’APCC, Cristina Tascón, ho atribueix als condicionants burocràtics que exclouen les ajudes als més emergents. Això suposa una dificultat afegida en la seva carrera cap a la professionalització. En espera que el cens dels artistes a Catalunya es completi, l’APCC calcula que hi ha unes set-centes persones que treballen professionalment al circ (380 són sòcies de l’associació). El 80% de les subvencions les ha concedit la Generalitat a través de l’OSIC (si tenen forma jurídica d’associació) o l’ICEC (si responen a empresa, que no sempre s’acaben exhaurint perquè no hi ha prou demanda, no hi ha prou projectes de circ en clau empresa).

Fira Trapezi és un magnífic aparador per veure i valorar el circ que es fa a Catalunya (principalment, contemporani). La nova direcció del Trapezi, Alba Sarraute i Cristina Cazorla, ha presentat uns espectacles amb prou solvència (i ambició) en l’arrencada del festival. Avui (i fins demà) engega la marató d’activitats esteses per tota la ciutat. Reus viu el circ i, sobretot, el cabaret: 900 persones compartint i aplaudint amb números espectaculars i l’esbojarrada simpatia del presentador José Luis Redondo (dimecres va fer un Joan Dausà de 10 metres per l’arc extern de la grada, el públic aguantant-lo i ell com un Crist flotant). Confiança cega que la gent l’aguanti i l’empenyi, grada avall.L’APCC, que està liderant el nou pla d’impuls del circ amb el sector, detecta altres mancances estructurals: no hi ha formació superior de circ. La Rogelio Rivel la podria fer però no estaria homologada fora de Catalunya perquè el govern espanyol segueix sense reconèixer com a ofici professional el circ. Per això, hi ha molts artistes joves que completen estudis en centres europeus (Fratelli, Lido) i després troben difícil tornar a Catalunya perquè no hi ha prou circuit. Tascón celebra la mirada de Sarraute per recuperar-los i que facin la seva primera explosió a Catalunya, per ampliar horitzons arreu d’Europa. El Trapezi busca rescatar aquests talents.Els matins d’entre setmana de la Fira Trapezi semblen pensats per descansar. Res de tot això; és el moment que es dedica a l’estratègia de mercat: prop de 300 professionals es troben al Trapezi. Ahir, per exemple, es van poder veure quatre tastos d’espectacles (alguns estrenats, altres en procés de creació) per buscar complicitats amb futurs programadors i festivals. Cèlia Marcé, després d’un tast del seu Nus, advertia, divertida, que té “l’agenda molt lliure” per a contractacions d’un espectacle de trapezi en què parla del nus a l’estómac que li fa pensar en els reptes, amb els canvis d’hàbits amb les amigues de la infància i dels ciclistes a la carretera. Talent en brut hi és; necessita terreny on esclatar.