Isabel Villanueva, viola amb veu pròpia

En el món de la música clàssica acostuma a haver-hi un espai privilegiat i referencial per als instrumentistes de corda com ara els violinistes i els violoncel·listes, però força menys per als violistes. No significa això, òbviament, que no hi hagi violes solistes, com ho és Isabel Villanueva (Iruñea, 1988), que aquest 13 de maig, a partir de les 19:30h, presentarà a Casa Seat de Barcelona (Passeig de Gràcia, 109) el seu darrer treball discogràfic, titulat Ritual. Es tracta d’un disc on es combinen obres de Hildegard von Bingen, G. Kurtág, J.S. Bach i H.I.von Biber i on la violista navarresa realitza un pas endavant en una trajectòria estratosfèrica que l’ha portat a actuar a més de vint-i-cinc països d’arreu del món.

Qualificada per revistes especialitzades com una artista que arrisca, Ritual s’origina, segons afirma, “a partir de la necessitat de generar un acte simbòlic a nivell vital”. Concebut de forma atemporal, amb un repertori que abasta més de 1.000 anys de la història humana, Ritual és també “una invitació a transcendir allò material i temporal on m’agradaria que cada persona que l’escoltés o l’escolti en el concert en directe, se’l faci seu”.

En un moment que el nostre panorama musical sembla haver convertit el concert en viu en un objecte de consum més, el disc de la violista resident a Barcelona sembla recordar-nos com “el concert en viu ja és un ritual en crear-se una energia compartida entre el públic i l’intèrpret”. Conscient, però, que no tot el que es presenta en els concerts és art, Villanueva no dubta en proclamar “la necessitat de tornar a cultivar valors humans i artístics per tornar, així, a apreciar el veritable art, i aprofundir en l’ésser humà. El vertigen de la vida actual ens allunya molt de l’essència d’allò que som, i és deure d’un artista reconnectar i redescobrir al públic la profunditat de l’esperit humà, de forma lliure i sincera”.

Editat pel segell discogràfic Viola Power (2023), el posicionament de Villanueva és la d’un artista ja no només conscient de l’esmentada finalitat artística abans assenyalada, sinó també de la importància de la pedagogia. Professora de l’instrument al Royal College of Music de Londres, a més de ser convidada per conservatoris, acadèmies i universitats d’arreu del món, Villanueva està tenint un paper destacat en la reivindicació d’un instrument que, a partir d’inicis del segle XX, va tenir un punt d’inflexió amb la composició d’importants pàgines de l’instrument per part de noms com ho poden ser els de B.Bartók, P.Hindemith o S.Gubaildulina. Convençuda que “la viola té la seva veu pròpia i els compositors han reconegut la personalitat d’allò que és capaç de transmetre”, la comparativa feta amb altres instruments d’instruments de corda fregada ha fet creure, moltes vegades i erròniament, en un paper secundari al costat de violins i violoncels. Davant d’això, la intèrpret ens recorda com “la viola ens porta a l’origen dels instruments de corda fregada, i per circumstàncies històriques li va frenar el seu desenvolupament solístic. Però el temps és relatiu i ara estem al davant d’un moment molt sucós de la viola en la història de la música amb multitud d’obres compostes per a l’instrument”.

Navarresa, considera, però, la ciutat de Barcelona com la seva segona llar en provenir per part de família paterna de la capital catalana i haver crescut a una ciutat on, a partir del mes de setembre, exercirà de professora de l’instrument al Conservatori Superior de Música del Liceu. La presentació de Ritual s’erigeix com una oportunitat d’or per gaudir d’una intèrpret en majúscules que, malgrat la seva joventut, ha obtingut importants reconeixements i cosa més important: ocupa un lloc dins de la divisió d’honor de solistes de l’instrument a nivell mundial.