Troben xiulets fets d’ossos que imitaven el cant dels ocells de fa 12.000 anys

L’home prehistòric ja es comunicava amb sons. Així ho acredita la descoberta feta a Israel per part d’un equip internacional d’arqueòlegs i etnomusicòlegs, liderats per la Universitat de Barcelona (UB), que ha documentat la troballa de set ossos d’ocells convertits fa 12.000 anys en xiulets que imiten el cant d’aus rapinyaires, un descobriment que consideren “excepcional”.

La investigació, que publica avui la revista Scientific Reports, és una de les poques que ha aconseguit documentar restes d’aquests instruments aeròfons fabricats amb ossos, precedents dels xiulets i flautes actuals.

Segons recull una informació d’Efe, els autors de la investigació apunten que les comunitats paleolítiques podien fer servir el seu so per comunicar-se, atraure preses durant les caceres o fins i tot fer música.

El treball l’han liderat José Miguel Tejero, investigador del Seminari d’Estudis i Recerca Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona (UB) i del laboratori de paleogenètica de la Universitat de Viena, i Laurent Davin, del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) de França.

Els objectes descoberts provenen del jaciment arqueològic d’Eynan, al nord d’Israel, pertanyent al període o la cultura arqueològica natufiana final (13.000-9.700 anys aC), excavat des del 1955 per un equip franco-israelià. Eynan és un poblat de finals del Paleolític constituït per petits habitatges amb sòcol de pedra a la vora del llac Hula, a la vall del Jordà.

Segons els investigadors, fa una mica més de 12.000 anys l’assentament acollia un dels últims grups de caçadors-recol·lectors del Pròxim Orient.

Els instruments sonors descoberts al terra de l’interior d’algunes estructures d’habitació i el seu entorn immediat corresponen a set aeròfons fabricats amb ossos de les ales (ulna, ràdio, húmer) de dues espècies d’aus aquàtiques: el xarxet comú (Anas crecca) i la fotja comuna (Fulica atra).

Les anàlisis tecnològiques, traceològiques, tafonómiques, experimentals i acústiques han evidenciat que aquests instruments prehistòrics es van fabricar per imitar el cant o el so de dues espècies d’aus rapinyaires: el xoriguer comú (Falco tinnunculus) i l’esparver comú (Accipiter).

Els científics consideren que hi havia, sens dubte, una relació particular entre els habitants d’Eynan i aquestes aus de presa, ja que coneixen que, de vegades, les caçaven específicament per utilitzar les urpes, en concret les falanges terminals, amb fins simbòlics, com a probables ornaments.

Segons els investigadors, la descoberta ara publicada és important perquè hi ha un nombre molt limitat d’instruments sonors prehistòrics que hagin arribat fins als nostres dies.

A més, les troballes anteriors s’havien produït en campanyes arqueològiques de la primera meitat del segle passat, sense els estàndards científics actuals.

També destaquen que aquest descobriment proporciona dades “noves i valuoses” sobre l’antiguitat i el desenvolupament dels instruments sonors prehistòrics en general, i més concretament sobre la cultura arqueològica natufiana, quan va començar la domesticació de plantes i animals al Llevant del Pròxim Orient i que va donar pas després a les noves formes de producció del Neolític.

“No s’havien documentat mai abans instruments sonors prehistòrics al Pròxim Orient”, han informat els investigadors, que ara poden enfocar els seus futurs treballs sobre aquest conjunt d’instruments a intentar identificar de forma més precisa la seva funció o funcions (etnomusicologia), així com la percepció i efecte dels sons produïts pels humans i altres animals (psicoacústica).

L’equip d’investigadors també creu que aquest estudi permetrà nous descobriments sobre aquest tipus d’objectes reexaminant les col·leccions d’ossos d’ocells d’altres jaciments arqueològics del Pròxim Orient i d’altres regions geogràfiques, a més d’impulsar la investigació sobre arqueoacústica.