Arts escèniques

Obrint-se camí en el circ

Alumnes de dues escoles de circ europees, la Carampa de Madrid i l’Ésacto’Lido de Tolosa, han exposat els seus treballs en el Circ Cric

El sector de les arts del circ reclama més recursos econòmics per formar els futurs artistes i una llei que els equipari a la resta d’arts, així com una casa del circ on es pugui exercir la professió

“El gran problema dels artistes de circ és disposar de centres d’exhibició on actuar”

El Circ Cric, a Sant Esteve de Palautordera, com a centre estable de creació a Catalunya, ha donat cabuda aquest cap de setmana al talent de dues escoles de circ europees: la Carampa de Madrid i l’Ésacto’Lido de Tolosa, a França, que hi han exposat els seus treballs de final de curs. La proposta, organitzada per Montse Trias, que dona vida a la Senyoreta Titat al costat de Tortell Poltrona al Circ Cric, vol que sigui el punt de partida per a una trobada anual d’escoles de circ. “És una experiència pilot, que volem que es repeteixi cada any. Dinem i fem vida junts. És el millor”, explica.

Aquest tipus de trobades serveixen per mesurar el nivell dels alumnes de les escoles de circ, els futurs artistes. Trias assegura que a Catalunya hi ha molt de potencial, “tenint en compte que hi ha molta oferta d’escoles que fan circ com a extraescolar, així com centres de formació arreu, però en clau artística hi ha molt marge de millora”. Afirma que Catalunya té molts bons artistes, però lamenta que “hi falta inversió”. Per això, “la majoria d’artistes d’aquí se’n van a fora, a Europa o al Canadà”. Jaume Mateu, que coneixem bé com a Tortell Poltrona, pensa que “Espanya i Catalunya formen part d’aquesta república bananera. Encara no arribem al nivell en què està França, per diverses raons. N’és una el fet que el pressupost que l’Estat espanyol dedica a la cultura és molt minso si ho compares amb el pressupost que hi dedica l’Estat francès”.

Mateu assevera que “el gran problema tant català com espanyol és la falta de centres d’exhibició, llocs on poder treballar d’això.” A Barcelona hi ha llocs on assajar, però no on actuar. La feina que fan a l’escola Carampa a Madrid i a la Rogelio Rivel a Barcelona és preparar la gent per accedir a altres escoles europees”.

Montse Trias explica que li passen molts projectes de circ per les mans, i que des de fa molts anys treballen per potenciar el circ i els valors que se’n desprenen: treball en equip, solidaritat i trobar en la diferència un valor positiu per a la vida. Trias és contundent: “El circ no és mort, els joves s’hi apunten, els és atractiu.” “El tipus de circ que la meva generació té al cap, el nòmada que va de poble en poble, ha canviat. Abans el circ tenia mobilitat i la gent, no. Amb això, el circ està buscant noves fórmules que s’adaptin a llocs teatrals i espectacles de carrer”, diu Mateu.

Sense “casa del circ”

A tot l’Estat espanyol, només l’escola Carampa de Madrid i el Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel de Barcelona ofereixen formació per a qui es vulgui dedicar a ser artista de circ de manera professional. El de la Ciutat Comtal és un equipament amb gairebé 23 anys d’història que es dedica a la formació a tots els nivells. La seva directora, Tere Celis, explica que tenen formació de circ destinada al lleure, als infants, als adults, o intensius, però que “la formació professional, el cicle formatiu de grau mitjà i el superior, reconeguts per la Generalitat i que només s’imparteixen a Catalunya, són l’ànima de l’escola”.

Tere Celis coincideix amb Montse Trias i Jaume Mateu a assenyalar que falten centres d’exhibició de circ, però hi afegeix: “També cal un circuit, com en el cas de la dansa, i un lloc propi, com el Mercat de les Flors, la Casa de la Dansa. El circ és molt fràgil i, com a art, se situa molt avall en la llista del Departament de Cultura.”

Molts dels alumnes del Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel han acabat sent professors del centre i d’altres han muntat una companyia pròpia. Celis assegura: “Hi ha companyies que poden viure bé de la seva feina, i d’altres a qui els costa més, tot depèn de la qualitat de la feina que fan, de saber-se moure; si treballes a França o Alemanya, és més fàcil. Aquí, a Catalunya, el circuit queda petit. Tens molta festa major, però no tens circuits de teatre interessants, és com la classe B del món de l’espectacle.” I continua: “Acumulem un endarreriment de 10 o 15 anys respecte a França, i 10 anys d’avantatge respecte a Espanya. Aquí es van iniciar les polítiques culturals molt abans.”

Més ajuda

El president de l’Associació de Professionals del Circ de Catalunya (APCC), Jordi Príncep, també demana dotar de més recursos l’estructura. “Tenir un grau universitari és una de les demandes. Però abans cal dotar de més ajudes les escoles de circ. Si hi ha l’estructura de base, es pot arribar a la teulada, que és la universitat.” En aquest sentit, Príncep assegura que l’APCC ha estat “en contacte amb el Departament d’Educació de la Generalitat per dotar el sector d’un instrument legal per regular la demanda d’autorització de centre a les escoles de circ, o la transferència curricular entre estudis com passa en la dansa o el teatre, però amb la pandèmia l’esborrany fet pel sector és al calaix”. “Faig una crida que s’acabi la feina”, diu. El sector també té com a repte que s’acabi de definir el tercer pla d’impuls del circ amb el Departament de Cultura. El segon, amb gairebé 1.300.000 euros de pressupost, va acabar el 2022. El Departament de Cultura assegura que, a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), per als propers tres anys s’ha posat a disposició del sector del circ gairebé un milió d’euros en subvencions per al desenvolupament de projectes de circ de sala, de carrer i carpa de caràcter professional. I més de 320.000 per a la producció de nous espectacles de circ de sala, carrer i carpa de caràcter professional, entre d’altres.

Jove talent en les arts del circ

David Canals té 24 anys i és de Gironella. Ara viu a Barcelona, on s’ha format al Centre de les Arts del Circ Rogelio Rivel. Ha fet el cicle formatiu de grau mitjà i tot just acaba de presentar el projecte final del grau superior. Amb dos companys de l’escola, la Brianna Hyde, del Regne Unit, i el Jorge Bobes, de Palència, han format la companyia, i ja tenen un estiu farcit de projectes. El David és perseverant, metòdic i minuciós, i es defineix com un artista multidisciplinari. De petit va fer trapezi i teatre, però és dins les arts del circ on troba l’energia que el fa sentir viu: “És el millor que he fet a la vida. El que sents actuant, fent acrobàcies, et dona una adrenalina que res més et dona.” Estan contents de com han començat: “Volem aspirar a viure d’això i que ens ompli. Dins del món del circ, no hi ha gaire pressupost, no està tan valorat com altres disciplines.” David Canals sap que ha triat un camí on no deixarà de formar-se.

Vetllant pel seu reconeixement

Una altra de les demandes del sector del circ és que la llei dels ensenyaments artístics, que pretén regular disciplines com la dansa i el teatre dins l’espai de l’ensenyament superior europeu, inclogui també el circ. Fonts del Departament d’Educació de la Generalitat afirmen que la tramitació del projecte de llei aprovat pel Consell de Ministres a l’abril “ha quedat aturada per les eleccions, però que quan se’n reprengui la tramitació seguiran proposant aquesta aportació en defensa del sector de les arts del circ en la futura llei”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia