L’estil Mucha embelleix el Palau Martorell

Just quan fa 125 anys que el polifacètic artista txec Alphonse Mucha (1860-1939) va visitar Barcelona, el Palau Martorell s’ha embellit amb 80 de les seves obres per a una exposició (fins al 15 d’octubre) que farà les delícies dels nombrosos fans d’aquest referent de l’art nouveau. És la segona proposta que programa el nou equipament cultural privat situat davant de la plaça de la Mercè, després de batejar-se amb Sorolla, a finals de l’any passat. Els dos socis del projecte, l’empresa madrilenya Evolucionarte i el Reial Cercle Artístic de Barcelona, estan més que satisfets amb la xifra de públic que el pintor valencià va atraure (“més de 40.000 persones en 72 dies!”, anota el president de la històrica institució artística de la capital catalana, Josep Fèlix Benz), però amb Mucha aspiren a més, i ja amb la ment posada en el següent gran nom que exhibiran: Chagall.

Mucha, dèiem, va fer una estada a Barcelona el 1898 dins d’un viatge més llarg per la península (també va passar per Tarragona) amb l’objectiu de crear un llibre d’il·lustracions d’Espanya que mai es va editar. L’artista ja feia tres anys que era una celebritat indiscutible a París, que aquella època era el mateix que dir a tot el món de l’art. Els seus primers temps a la Ciutat de la Llum no van ser per tirar coets, fins que per casualitat es va creuar amb Sarah Bernhardt, l’actriu més famosa del moment, i li va dissenyar el cartell de l’obra Gismonda, amb el qual es van empaperar els carrers de París el Cap d’Any del 1895. L’èxit va ser majúscul. “M’acabes de fer immortal”, assegura Marcus Mucha, el seu besnet, que li va dir la diva a l’artista en veure aquell pòster de format insòlit, vertical, amb una imatge de Bernhardt dempeus i de cos sencer dins d’un nínxol en forma d’arc com si es tractés “d’una estàtua de culte”, remarca Tomoko Sato, comissària de l’exposició del Palau Martorell, que s’ha nodrit dels fons de la Fundació Mucha. Marcus, l’hereu, ho ha supervisat tot.

El cartell de Gismonda hi és present, a més de tres exemplars més que Mucha va realitzar un cop va haver signat un contracte de sis anys amb La divina Sarah per proveir-la, litografies a part, de dissenys escenogràfics i de vestuari. Durant aquest final de segle, i després amb la ressaca de l’Exposició Universal del 1900, va entomar moltíssims més encàrrecs de cartells publicitaris per a marques de tendència i de tota mena d’embolcalls d’objectes comercials, com ara caixes de galetes i perfums. “No venia productes, sinó somnis”, sosté la comissària davant d’un cartell per a una companyia de ferrocarril en què les sumptuoses garlandes i els talls corbats de les flors evoquen les rodes i les vies del tren. A la mostra, hi ha un tast d’una mica de tot el que es va acabar anomenant l’estil Mucha, caracteritzat per l’harmonia de les composicions, les formes sinuoses, les línies orgàniques, una paleta apagada i dones d’una sensualitat irresistible. Art nouveau en estat pur.

L’exposició també aborda el Mucha que va impregnar alguns treballs de fervor nacionalista txec. Nascut a la Moràvia sota domini de l’Imperi Austrohongarès, va posar el seu art al servei de les idees independentistes que van fer-se realitat el 1918. Aquell any va pintar l’oli Cançó de Bohèmia, que s’ha incorporat al Palau Martorell en una estança en què també llueix en una projecció d’imatges en excel·lent resolució la seva obra mestra L’epopeia eslava, integrada per vint llenços pintats entre 1912 i 1926. L’artista va regalar la sèrie a la ciutat de Praga el 1928, per celebrar el desè aniversari de la consecució de la llibertat del país, però amb l’assalt al poder dels nazis es va amagar, un oblit que va persistir durant dècades. Mucha va ser perseguit amb acarnissament pels criminals del règim de Hitler. Va morir poc després que fos arrestat i interrogat per la Gestapo.