Una celebració permanent

Els Jack­son van dir a Roses que cele­bra­ven el 50è ani­ver­sari. A les heme­ro­te­ques, però, costa des­co­brir quin ani­ver­sari cele­bra­ven. La banda –The Jack­son 5– es va cons­ti­tuir el 1968, el seu pri­mer disc per a la Motown apa­dri­nat per Diane Rose va ser del 1969 i el 1971 es va eme­tre la pri­mera tem­po­rada de la seva sèrie d’ani­mació. En vista d’aquest ball de dades, costa des­co­brir què cele­bren fora que no tin­guem en compte que els nens pro­digi d’Indi­ana viuen en una cele­bració per­ma­nent. Així ho van dei­xar clar en el fes­ti­val Sons del Món quan van ofe­rir un con­cert que va ser una gran cele­bració del pas del temps, tant per la banda com pel públic. Tres dels Jack­son ori­gi­nals –Jackie, el gran; Tito, el gui­tarra, que ha con­vi­dat a actuar el seu fill Tyrell, i Mar­lon, l’actual líder– ens van recor­dar que encara que ens hàgim fet grans, la música mai es pot atu­rar.

La cele­bració va començar amb imat­ges dels nens Jack­son, que es van alter­nar amb d’altres de l’època disco. Més tard, a mig con­cert, a la pan­ta­lla va aparèixer el patri­arca Joe Jack­son i la matri­arca Kat­he­rine per expli­car-nos que a la família eren set ger­mans i tres ger­ma­nes. Els cinc nois més grans van ser uns nens pro­digi de la Motown, men­tre que dues noies, Latoia i la petita Janet, també van tri­om­far. Des del túnel del temps va aparèixer la caràtula de la sèrie d’ani­mació. Tot seguit, ens van ofe­rir un med­ley dels vells èxits: I want you back, ABC i fins a una emo­tiva I’ll be there. Abans de res­sus­ci­tar les cançons de la infan­tesa, The Jack­sons van dei­xar clar que el seu moment d’or cre­a­tiu va ser en els anys de la música disco, quan ja no eren uns nens i Mic­hael havia començat la seva car­rera en soli­tari. El gros impor­tant dels temes del con­cert van ser les cançons de finals dels setanta. Van arren­car amb Can you feel it i van seguir amb la intensa Blame it on the boo­gie. Els seus èxits de l’època es van bar­re­jar amb dues cançons del seu germà Mic­hael que la banda ha fet seves, el tema pri­me­renc Rock with you (1979) i el tema dels noranta Can’t let her get away, del disc Dan­ge­rous. Des de l’inici, The Jack­sons van fer que la cele­bració fos com­pleta. Hi va haver molt de ritme, melo­dies ben tre­ba­lla­des i algu­nes demos­tra­ci­ons de dansa a càrrec d’uns ger­mans que volen fer veure que els anys no comp­ten. En la recta final van tocar una gran versió de Shake your body down, men­tre la Ciu­ta­de­lla de Roses es con­ver­tia en una gran­di­osa dis­co­teca. Tot va aca­bar amb un únic bis, d’home­natge al germà Mic­hael que està en el Cel: Wanna be star­tin’ somet­hing (1982), del disc Thri­ller. El públic va sor­tir del recinte amb ganes de més música. El con­cert va ser tan intens i breu que va pas­sar volant.