Porta’m a casa

És un do que té, Joan Dausà: fer sen­tir el públic dels seus con­certs com a casa. Siguis un espec­ta­dor novell o un veterà que l’ha seguit durant deu anys, que són jus­ta­ment els que cele­bra en aquesta gira del Jo Mai Mai, Dausà t’atrapa i et porta, a través de les cançons i de les interac­ci­ons, pels seus camins vitals, que són també els nos­tres. Una con­nexió emo­ci­o­nal que es va tor­nar a pro­duir dis­sabte al con­cert del Fes­ti­val de Cap Roig. M’hi va fer pen­sar quan, enmig de l’actu­ació, Dausà va enllaçar el cone­gut tema de Take me home, country roads, de John Den­ver, amb Tot anirà bé. L’arren­cada del con­cert va ser un xic atro­pe­llada –el can­tant i músic de Sant Feliu de Llo­bre­gat (Baix Llo­bre­gat) es va ficar en un fan­gar quan va cedir el micròfon a una segui­dora amb ganes de pro­ta­go­nisme–, però quan va recu­pe­rar el con­trol i la veu, l’espec­ta­cle va evo­lu­ci­o­nar segons el que s’espe­rava. Les cançons que ano­mena “talla­ve­nes”, com ara Truca’m, Quan tot­hom dorm, Sé que no tinc dret a dir-te res i Ara som gegants, que va dedi­car a tot­hom qui passa per un mal moment, van estar con­cen­tra­des en la pri­mera part de l’actu­ació. L’opti­mista Omple de vida els pul­mons va ser un parèntesi abans d’abor­dar les cone­gu­des Diria que eres tu, i Caure no feia mal. Els temes més moguts, aquells que fan aixe­car fins i tot els espec­ta­dors de Cap Roig dels seus seients per can­tar i ballar, tal com ell mateix va dir, van con­for­mar la segona part del con­cert. Parlo de Queda’t així, Una altra manera de viure i La gran eufòria. I l’espe­rada Judit, el títol que dona con­tinuïtat a Jo mai mai i una segona opor­tu­ni­tat a la relació entre ella i el pro­ta­go­nista del famós tema, va aparèixer amb els bisos i es va empor­tar una llarga ovació. Dausà va aca­bar amb parau­les d’agraïment cap al públic per aquesta dècada d’impli­cació i amb una crida a anar “a la gran festa” del Palau Sant Jordi (gener del 2024).