Últim intent pels 'papers' a Madrid

El conseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, té cita dimarts a la tarda al ministeri amb el seu homònim espanyol, César Antonio Molina. És la primera trobada que tenen des dels seus sonats desencontres, quan al final del mandat de Molina, abans de les eleccions espanyoles, el ministre de Cultura va fer visites a Catalunya sense tenir cap deferència amb Tresserras i sense concretar res de les qüestions pendents, amb els papers de Salamanca al capdavant.

Tresserras va al ministeri amb un punt estrella a l’agenda: exigir que es desencalli el litigi dels papers. El conseller demanarà que d’una vegada es compleixi la llei i que es fixi un calendari per al retorn. Fins ara el ministre ha donat allargues a fer efectiva la llei del 17 de novembre del 2005.

El retorn de la part dels documents de la Generalitat a principis del 2006 no ha tingut mai continuïtat amb la resta de papers d’entitats, partits polítics, sindicats i particulars. Queden pendents, doncs, més de dos milions de documents, identificats ja fa mesos per tècnics de la Generalitat i pendents de la validació per la comissió mixta Estat-govern català, tal com marca la llei. La comissió, però, mai no ha sigut convocada pel ministeri, que ha incomplert tots els terminis.

A més d’aquest gruix documental, dels papers de la Generalitat en van quedar retinguts a Madrid set dels 507 lligalls. El fet que l’Audiència Nacional n’ordenés l’enviament no ha servit de res. Tampoc no hi ha hagut cap gest en aquest punt. En relació amb aquests set lligalls, la Comissió de la Dignitat té a punt una demanda a la mateixa Audiència Nacional. “Em temo que la presentarem; som molt escèptics que surti res concret de la reunió del conseller amb el ministre”, va declarar ahir Josep Cruanyes, portaveu de la Comissió.

A part dels papers, Tresserras també posarà dimarts damunt la taula de Molina dos afers més. Un és un altre d’aquells contenciosos que s’arrosseguen fa dues dècades: el traspàs del Museu Nacional d’Arqueologia de Tarragona, un traspàs que Molina va aturar in extremis. L’altra qüestió és el reconeixement d’una relació de bilateralitat Estat-Generalitat en l’àmbit cultural, petició que se sustenta en el fet que el govern català té competències exclusives en cultura i, per tant, ha de poder decidir el destí dels recursos econòmics que l’Estat inverteixi en cultura a Catalunya.