El forense Narcís Bardalet reflexiona sobre la vida i la mort

Grissom, l’equilibrista

El defineix de moltes formes: “l’home que parla amb els morts”, “el confident de la mort”, “el Grissom català” (en referència a la sèrie CSI) i com un “equilibrista de la vida i la mort”, perquè com explica “Bardalet sap caminar sense ensopegar en aquesta fina línia que separa un vessant de l’altre, entre la vida i la mort”. De fet, cal recordar que Bardalet a més de forense és pediatra, dues disciplines que per ell son molts semblants “ja que exigeixen una gran capacitat d’observació: els infants, com els difunts, no parlen, però donen molta informació si els saps entendre”.

També, el llibre, permet veure capítol a capítol, que es llegeixen d’una tirada, l’evolució que ha experimentat la criminalitat, el mon policial i, en paral·lel el periodístic. “A més dels casos enormement interessants, expliquem la historia i tribulacions del forenses, però també fem historia i reflectim la nostra pròpia historia”.

Aquesta “estranya parella”, tal i com la defineix el mateix Bardalet –“on sempre he respectat el secret mèdic, que és sagrat”– va sorgir el dia en què Tura Soler creia que seria l’últim de la seva vida. Concretament el dia que es van trobar enmig d’una foguera, a l’infern a l’Albera, arran d’un accident d’avió al qual ell hi anava a comprovar l’estat dels cossos dels tripulants i ella a cobrir la notícia.“Ens vam posar rere un cotxe patrulla i vam quedar envoltats entre les flames. D’entre nosaltres, que estàvem tots molt espantats, va sorgir un personatge fascinant, en Narcís, que ens deia que no ens preocupéssim, que només havíem de trobar una clapa de bosc cremada on allà no hi tornarien les flames”.

El primer cadàver

Pel que fa als orígens del Bardalet forense, ell mateix explica allò de la por als morts i la primera autòpsia que va veure. Es remunta als anys seixanta a Sils, quan ell tenia 7 anys i en Fonso, el seu amic, se li va morir l’àvia. “En aquella època ens obligaven a visitar els morts i al seu voltant es feien oracions i sentíem parlar amb un idioma desconegut (el llatí) a una gent que anava tota vestida de negre i amb mantellines, menys els escolanets que anaven de blanc. Va ser el primer mort que veia i em va marcar. Em va fotre una por de Déu! i aquella cara de la seva àvia m’apareixia de forma recurrent. D’aquí a que mirés per sota el llit a l’hora d’anar a dormir. Va ser aleshores quan vaig demanar ser a l’autòpsia del cadàver i vaig poder racionalitzar la mort. Va sortir de mi, un tema de maduresa que va ser d’allò més positiu per a mi”, narra Bardalet.

Davant la pregunta quin és el cas o els casos que més l’han marcat, Bardalet evita destacar els més mediàtics, que també en parla, sinó un de concret amb una gran càrrega sentimental. Concretament el que tenia a veure amb un nen autista que es mostrava agressiu de ben petit i que mai l’administració se’n va fer càrrec de les demandes d’ajuda dels seus pares. Aquests, com explica, ja de grans (amb 75 i 80 anys), encara rebien pallisses del noi, que ja era gran i forçut, i van dedicir un mal dia a drogar-lo i matar-lo tallant-li les venes a la banyera. Després ells es van suïcidar llençant-se a la presa d'Esponellà. L’altre fill de la parella i germà del mort, explica, “quan va venir a l’enterrament es va limitar a fer un petó a tots tres i se’n va anar plorant... Casos com aquest et demostren com ha de ser difícil fer de jutge”.

És amb exemples com aquest que Tura Soler remarca el component humanista del personatge: “La medicina forense ha de ser molt humanista, tractes amb la mort, el component que ens fa humans”, subratlla. I és que el mort “és l’ésser més indefens que hi ha”, afegeix Bardalet.

La presentació de Rigor Mortis tindrà lloc al Tanatori de Figueres (Funerària Vicens) el dimecres 4 d’octubre a les set de la tarda, un acte que comptarà amb la participació de l’autor i el protagonista.