Patrimoni

Patrimoni

Un toc d’estrena

La basílica de Santa Maria de Mataró substituirà la campana ‘Carme’ i farà una rehabilitació integral de la resta de bronzes

La ciutat preserva el repic manual, declarat patrimoni immaterial per la Unesco, a càrrec de campaners voluntaris

L’actuació puja a més de 100.000 euros, amb subvencions de la Generalitat i l’Ajuntament

Des de fa més de 40 anys un grup de campaners voluntaris s’encarrega dels repics manuals

Nova cam­pana i posada a punt de les sis res­tants que hi ha actu­al­ment en fun­ci­o­na­ment al cam­pa­nar de la basílica de Santa Maria de Mataró. La capi­tal del Maresme va pre­sen­tar ahir el pro­jecte de reha­bi­li­tació després de dos anys d’estudi i d’ela­bo­ració de la pro­posta. L’obra inclou la subs­ti­tució de la cam­pana Carme, que va dei­xar de sonar el 2017 després de loca­lit­zar-hi una esquerda, i la inter­venció inte­gral a les altres can­vi­ant els actu­als ele­ments de con­trapès i de sub­jecció de ferro per uns de fusta. La inter­venció, segons va expli­car el direc­tor del Museu Arxiu de Santa Maria, Nico­lau Gua­nya­bens, per­metrà “fer una res­ti­tució plena de les cam­pa­nes, garan­tir la con­tinuïtat dels repics manu­als i res­sal­tar els valors sin­gu­lars del cam­pa­nar des del punt de vista històric, arqui­tectònic i etnogràfic”. I és que a Mataró, des de fa més de 40 anys, i un cop des­a­pa­re­guda la figura del cam­pa­ner d’ofici, un grup de volun­ta­ris s’encar­rega d’exe­cu­tar els repics manu­als pro­pis de les fes­tes de tot l’any litúrgic, “amb més de 80 repi­ca­des manu­als”. Cinc de les cam­pa­nes son litúrgi­ques i les altres dues, situ­a­des a la part més alta del cam­pa­nar, civils perquè s’encar­re­guen només de donar els quarts i les hores.

L’actu­ació és la més impor­tant que s’ha fet en l’edi­fici des del segle pas­sat i, segons des­taca Gua­nya­bens, està del tot jus­ti­fi­cada pel fet que el cam­pa­nar de la ciu­tat “és una icona local com­pa­ra­ble amb la Laia l’Arquera, el gegant Roba­fa­ves o la loco­mo­tora Mataró”. De fet, el repic de les cam­pa­nes és un dels actes impres­cin­di­bles en dates tan asse­nya­la­des com la festa major de les San­tes. “Amb les ope­ra­ci­ons pre­vis­tes, l’estudi docu­men­tal i les tècni­ques reproduïdes, la ciu­tat podrà recu­pe­rar els repics genuïns i la tècnica carac­terística dels cam­pa­nars cata­lans, amb trets dis­tin­tius mata­ro­nins”, afirma Gua­nya­bens. La nova cam­pana Carme subs­ti­tuirà l’actual, que data del 1954, i tindrà les matei­xes deco­ra­ci­ons i ins­crip­ci­ons. La peça, de 86 centímetres de diàmetre, 73 d’alçada i un pes apro­xi­mat de 400 qui­los, anirà a cura d’un mes­tre cam­pa­ner de Cantàbria. Pel què fa a la inter­venció inte­gral amb la resta de cam­pa­nes, el direc­tor del Museu Arxiu va espe­ci­fi­car que el que es busca és “con­si­de­rar el cam­pa­nar com un tot ins­tru­men­tal, que forma una uni­tat orgànica, simbòlica i ins­tru­men­tal”. “Es res­ta­blirà la ple­ni­tud del cam­pa­nar, perquè amb els nous tirants metàl·lics s’hi podran fer els tocs manu­als històrics, per poder-les tocar amb cor­des, i no amb la mà com s’ha hagut de fer en els últims anys”, va expli­car Gua­nya­bens. Poste­ri­or­ment, les dues cam­pa­nes civils i algu­nes de les litúrgi­ques també s’elec­tri­fi­ca­ran perquè puguin fer-se sonar de manera automàtica en deter­mi­na­des oca­si­ons i quan sigui neces­sari.

Recerca de suport econòmic

El cost glo­bal de la inter­venció supera els 100.000 euros. D’aquests, 44.000 els aporta l’Ajun­ta­ment de Mataró i la mateixa xifra, el Depar­ta­ment de Cul­tura de la Gene­ra­li­tat “a través d’una sub­venció per a immo­bles de nota­ble valor cul­tu­ral”. Per cobrir la resta dels diners, des de Santa Maria es posarà en marxa una cam­pa­nya de cap­tació de patro­ci­nis tant d’empre­ses com de par­ti­cu­lars. La cam­pa­nya també inclourà dife­rents acci­ons cul­tu­rals per acos­tar a la ciu­ta­da­nia “el ric patri­moni mate­rial i imma­te­rial apor­tat pel cam­pa­nar”. Durant l’acte de pre­sen­tació del pro­jecte tant l’alcalde de Mataró, David Bote, com el direc­tor dels ser­veis ter­ri­to­ri­als del Depar­ta­ment de Cul­tura, Andreu Felip, van des­ta­car la importància de pre­ser­var uns ele­ments que garan­tei­xen la tra­dició del toc manual de les cam­pa­nes.

El calen­dari pre­vist recull que durant el pri­mer tri­mes­tre del 2024 es reti­ra­ran totes les cam­pa­nes de la basílica, a excepció de les civils perquè con­tinuïn tocant els quarts i les hores, i es tras­lla­da­ran al taller del País Valencià. Les peces, reno­va­des, esta­ran a punt pel cicle de repi­ca­des propi de les pròximes San­tes, a finals de juliol.

Un so únic
El toc manual de campanes va ser declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco l’any passat. Mataró, però, aquest juny perdia un dels personatges més emblemàtics vinculat al so de Santa Maria: Lluís Hugas, campaner major i un referent de la cultura popular, especialment de les Santes, moria als 71 anys. Una placa commemorativa deixa constància del seu record a la sala de les campanes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia