música
Alba Molina: “Lole y Manuel són absolutament únics”
La cantant sevillana presentarà dissabte al Teatre de Blanes, dins del festival FlamenGi, el seu últim disc, ‘Nuevo día’, on canta clàssics dels seus pares acompanyada pel piano
Alba Molina Montoya (Sevilla, 1978) és filla d’il·lustres, però ella mateixa té ja una llarga, rica i variada carrera musical, que l’ha portat des del jazz fins a projectes més pop com ara les reactivades Las Niñas. Després de la seva mort del seu pare, el guitarrista, cantaor i compositor Manuel Molina, l’any 2015, ella ha publicat discos com ara Alba Molina canta a Lole y Manuel (2016), Caminando con Manuel (2017) i Para Lole y Manuel (2019), als quals s’ha afegit aquest any Nuevo día, un disc en què torna als clàssics de Lole y Manuel, com ara Dime, Todo es de color i Tu mirá, però no acompanyada per la guitarra flamenca, sinó pel piano del cubà Pepe Rivero, amb resultats excepcionals. Dissabte vinent, 11 de novembre, Alba Molina presentarà Nuevo día al Teatre de Blanes (20 h), dins del primer cap del setmana del 5è festival FlamenGi, que fins al 26 de novembre ha programat concerts, masterclasses, exposicions i altres activitats, també a Girona, Figueres, la Bisbal d’Empordà, Banyoles i Celrà. En aquest concert com en altres de la gira, Alba Molina estarà acompanyada per un altre pianista, el sevillà Álvaro Gandul, per problemes d’agenda de Rivero.
“Per a mi, cantar les cançons del meu pare després de la seva mort ha estat una manera d’estar a prop seu. Abans només havia cantat alguna coseta seva puntualment. I ara el que tinc molt clar és que no vull ni puc imitar Lole y Manuel, perquè ells són absolutament únics i genuïns. Resulta una mica agredolç, perquè evidentment jo no sóc ells, però sóc la seva filla, i crec que hem trobat la manera d’apropar-nos a les seves cançons amb molta estima i respecte”, explica Alba per telèfon des de Sevilla, un dia al migdia, entre compromisos artístics i familiars. La cantant parla també de respecte pels milers de seguidors que tenen encara els seus pares: “Les seves cançons formen part de la vida de molta gent i en sóc molt conscient”.
Sobre aquest últim disc, Nuevo día , diu: “És una manera de tancar un capítol de la meva vida artística, que ara inicia una transició cap a una altra cosa. El piano aporta un altre compàs i un color diferent i, a més, vaig tenir l’oportunitat de treballar-hi amb Pepe Rivero, un músic enorme, jazzero i cubà”, explica aquesta apassionada oient de jazz i música clàssica, que s’imagina les cançons de Lole y Manuel “d’un munt de maneres diferents”. S’autodefineix així: “Sóc un cul inquiet, perquè m’agrada molt la música en general i necessito fer moltes coses, no només centrar-me en una, però això sí, vull fer-les bé. I ara tinc necessitat de fer altres coses diferents”. Vol celebrar d’alguna manera els seus 25 anys de dedicació a la música (“Vaig començar amb 19”), que és la seva feina, la seva passió i, en definitiva, gairebé tot en la seva vida. “Jo no puc fer una altra cosa”, conclou la cantant.
El museu de Cathy Claret
FlamenGi començarà aquest divendres 10 a La Mercè de Girona amb l’actuació d’Ismael de la Rosa i Yerai Cortés, i el festival s’inaugurarà dissabte al migdia al mateix escenari amb l’obertura de l’exposició Museu Flamenco Pop, de Cathy Claret, que oferirà una conferència , prèvia a un vermut musical. Diumenge, la ballarina Ana Morales tancarà amb Oklahoma, també a La Mercè, el primer cap de setmana de FlamenGi .