Les millors imatges del fotoperiodisme mundial

Els enemics del periodisme lliure i compromès són cada vegada més nombrosos i propers. Per primer cop en la seva història, el World Press Photo, fundat el 1955, ha patit un atac de censura a Europa, habituals fins ara a països dits llunyans (l’any passat, al Vietnam). La setmana passada el govern d’ultradreta d’Hongria va destituir el director del Museu Nacional, una de les 90 seus de l’exposició itinerant per tot el món dels guanyadors del prestigiós concurs. Les fotografies que a Budapest no han tolerat que veiés el públic adolescent formen part d’un reportatge d’una comunitat LGBTI de les Filipines fet per la fotògrafa Hannah Reyes Morales.

La mostra del World Press Photo 2023 es va inaugurar divendres a Barcelona, i és ja el dinovè any que el CCCB la presenta en aliança amb la Fundació Photographic Social Vision, l’entitat organitzadora que té cura no només del muntatge sinó també de l’ampli programa d’activitats per divulgar les històries de les imatges (119) que van prendre el pols del planeta l’any passat. De les més de 60.000 que es van presentar al certamen, el jurat va escollir com a gran guanyadora la d’una dona embarassada ferida mentre era evacuada d’una maternitat després d’un atac aeri rus a Mariúpol, signada pel fotògraf Evgeniy Maloletka. Mare i bebè, que acabarien morint, es van erigir en una de les estampes icòniques del drama de la guerra d’Ucraïna, el conflicte bèl·lic que va dominar l’agenda informativa del 2022, rellevat enguany pel de Palestina, que per tant no queda reflectit en aquest World Press Photo. 

I així i tot no és del tot absent en la nòmina de premiats (en cap edició ho ha estat): la guerra eterna al Pròxim Orient adopta a la mostra la veu silenciada de la veterana reportera palestina Shireen Abu Akleh, que va ser assassinada per un soldat israelià. La fotoperiodista Maya Levin va documentar la violència policial del dia del seu funeral, el maig de l’any passat.

Està per veure quines fotografies del trasbals palestí competiran en la pròxima edició del concurs, donades les dificultats que tenen els professionals per treballar a Gaza, on se’ls ha prohibit l’accés. Reporters sense Fronteres va denunciar fa pocs dies que 34 periodistes han mort des del començament de l’enfrontament entre Israel i Hamàs.

Les guerres es tapen les unes amb les altres quan els mitjans de comunicació fixen les seves prioritats en clau de novetat, fet que el World Press Photo intenta sempre evitar per donar una veritable perspectiva global. A Ucraïna, també hi ha fet feina el fotògraf Emilio Morenatti, un dels dos espanyols premiats en l’edició del 2023. Morenatti, menció d’honor per un reportatge sobre els civils que han patit amputacions, com la que ell mateix va patir en una cama quan treballava a l’Afganistan. El periodisme que trepitja el terreny de la realitat de la guerra és sempre una professió d’alt risc.

L’altre espanyol que ha rebut un guardó és el jove (1991) César Dezfuli per un projecte que va iniciar el 2016 de les persones que intenten travessar el Mediterrani en vaixells que en força casos acaben a la deriva. Dezfuli (World Press Photo en la categoria de format obert de la regió d’Europa) replanteja la forma amb què la premsa aborda el drama de la immigració com unes estadístiques abstractes. La seva tasca ha consistit a trobar i conèixer aquelles persones que van jugar-se la vida per tenir un futur al Vell Continent. Qui són i com els ha anat sis anys després?

“Informació veraç, fiable i contrastada per professionals enfront de la desinformació, la informació manipulada i les visions esbiaixades que circulen a les xarxes socials.” Aquest és, en paraules de Carlos G. Vela, responsable de comunicació de la Fundació Photographic Social Vision, el valor del World Press Photo. La crisi mediambiental, la desigualtat social, la lluita de les dones en els països que les volen sotmeses, les incompreses malalties mentals... Moltes històries de terror, però també de resistència i de supervivència. Fins al 17 de desembre al CCCB.